Sant Romuald

De Viquipèdia

Sant Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.

Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es féu monjo benedictí. Residint a Venècia, l'any 978 convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i s'establí a Cuixà junt el duc, l'abat Garí, un company dit Marí i altres nobles venecians, on féu vida eremítica.

Llavors convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a Montecassino. Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe a Ravenna, d'on fou elegit abat el 998, però l'any següent abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica. Tingué molts seguidors i fundà diverses cases, que el 1012 s'uniren en l'orde de Camaldoli o camaldulesos.