Sant Hipòlit
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el personatge. Per a altres significats, vegeu «Sant Hipòlit (desambiguació)». |
Sant Hipòlit fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols (segle III). Fou el primer antipapa de l'Església. Se l'honora com a Sant perquè es va reconciliar amb l'Església i morí com a màrtir el 235.
Es desconeix el lloc i la data del seu naixement, però s'ha de situar a finals del segle II dC. Se sap que va ser deixeble de Sant Ireneu. El seu gran coneixement de la filosofia i els misteris grecs, la seva psicologia, indiquen que les seves arrels eren orientals, de l'escola d'Alexandria.
En aquell temps, hi va haver un problema entre els doctors de l'Església, atès que uns volien readmetre als que havien apostatat durant alguna persecució, i d'altres hi estaven radicalment en contra. Sant Hipòlit era dels darrers. Tan fort va ser aquest contrast que Sant Hipòlit es va separar de l'Església. Triat bisbe de Roma per un reduït cercle de partidaris seus, va arribar a ser el primer antipapa de la història. Sant Hipòlit fou un detractor del papa Calixt I
A la meitat del segle XVI es va descobrir una estàtua d'Hipòlit, que ara és a l'entrada de la Biblioteca Vaticana.
Les seves obres es poden dividir en antiherètiques ("Syntagma" o "Contra les heretgies", i "Philosphumena" o "Refutació de totes les heretgies"), dogmàtiques ("L'anticrist", els tractats exegètics, "Comentari al Cantar dels cantars", una homilia sobre l'història de David i Goliat, ...), obres de cronologia ("La Crònica", "El còmput pasqual" i, sobretot "Tradició apostòlica" -també coneguda com "Constitució de l'església egipciana") i altres escrits ("Fragment Muratorià" -descobert per L.A. Muratori-, que s'atribueix a Hipòlit, tot i que es desconeix qui va ser el seu autor)
