Rogatives
De Viquip??dia
Les rogatives s??n preg??ries solemnes demanant protecci?? per la fertilitat dels camps.
Principalment les rogatives es fan per demanar pluja ???pro pluviam???, per?? tamb?? per demanar que s???acabi. A vegades per a buscar remei a plagues del camp, etc.
El ???temps???, primordial per l??? agricultura...s???escapa encara del control de la t??cnica, ara per ara incapa?? de fer ploure quan conv?? i on conv??.
Taula de continguts |
[edita] Or??gen
Es perd en el temps. En la Roma antiga es feien festes en honor de la deessa Robigo o Robigus amb processons pels camps per tal de que tingu??s cura dels prats. Coincidint amb les dates del calendari, el catolicisme invoc?? despr??s a sant Marc (25 d??? abril) amb la mateixa finalitat, establint una lit??rgia: lletanies dels sants, process?? i benedicci?? del terme de cada parr??quia . Les ???Robigalies??? es converteixen en rogatives.
Per a dominar ???el temps??? l???home acut als d??us. Es aix?? com els sacerdots de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble i els d??us.
[edita] Organitzaci?? d???una rogativa
Quan hi ha una angoixa, els representats ?? caps del pobles dirigeixen una s??plica a la clerecia. Aquesta estudia la conveni??ncia, el programa de l??? actuaci?? i el grau de necessitat. En funci?? d???aquest estudi s???organitza la preg??ria.
Centrant-nos ja en l?????mbit del cristianisme, i per demanar pluja, s???estableixen els seg??ents graus:
1er. Una oraci?? extraordin??ria a algun sant, normalment intercalada en un ofici ordinari, per exemple la missa.
2on. Si no s???acaba la sequera, es busca un sant de categoria superior, i es fa m??s viva la preg??ria davant de la imatge plantada a l??? altar major ?? exposant alguna rel??quia.
3er. S???organitza una process?? pel poble presidida per la imatge del sant.
4rt. Es porta el sant fins a una zona on hi ha aigua, per exemple el mar, un riu, una bassa... i se???l submergeix per tal de que ???capti??? que el prec ??s urgent.
???Naturalment aix?? les imatges es malmeten i la superioritat va prohibir aquest ritus???.
5??. En casos molt extrems i tamb?? molt rars, s???organitza una peregrinaci?? a algun santuari important.
[edita] Meteorologia pret??rita
Els protocols de les rogatives, queden registrats en els arxius de les parr??quies i en les actes de les assemblees de les cofraries. Encara que molts arxius parroquials han sofert vandalisme i que molts arxius de cofraries tutelats pel respectiu secretari, s???han esllanguit i perdut en hores baixes, n???han perdurat d???altres. El material del que es disposa permet avui estudiar els cicles de sequeres i establir-ne un ordre d???import??ncia subjectiva de cinc graus. A aquestes dades es poden afegir les llistes de danys produ??ts per aiguats, existents en els arxius municipals. Cal cercar anotacions respecte a p??rdues humanes, de caps de besti?? i altres desgavells en les vies de comunicaci??, caigudes de ponts, etc. La combinaci?? ben ponderada de les dades permet una visi?? en perspectiva del moment clima present, que no es altra cosa que el moment m??s proper del passat.
[edita] Algunes dades referides a Catalunya
?? En el s. XVI les rogatives per pluja es repeteixen amb una cad??ncia d???uns vint anys i desapareixen cap al final de segle coincidint amb un per??ode d??? inundacions.
?? El XVII te una primera meitat de grans plujes, encara que el 1608 la cofraria de la Sang de Tarragona va sortir en rogativa de grau 5.
?? La cad??ncia de les rogatives en el s. XVIII fins a mig XIX ??s r??pida, l??? interval podria estimar-se en menys de deu anys.
?? A mig segle XIX hi ha un altre per??ode d??? inundacions, al que segueix a finals de segle altra cop la sequera.
?? Hi ha indicis de que despr??s de per??odes plujosos creixen les rogatives per combatre les plagues, en general d??? erugues.
Quan s???entra en el segle XX la meteorologia es converteix en ci??ncia i les dades queden sistematitzades. Tot i aix??, aquesta ci??ncia, que ha comen??at a descobrir la l??gica de l??? encadenament de fets, est?? encara lluny de controlar els fen??mens. Les rogatives s???han anat repetint fins ara mateix.
