Rima assonant
De Viquipèdia
La rima assonant és aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.
Exemple (del poema Plorar de Gabriel Ferrater):[1]
- Si s'allunya i no et mira,
- si t'és advers l'instant,
- de plorar què en trauries?
- Si et sent, neci, riurà.
Noteu que aquest exemple només rima en català oriental (Gabriel Ferrater era de Reus), en que es pronuncien igual la a de mira i la e de trauries.
[edita] Referències
 |
Aquest article sobre poesia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
