Rescat
De Viquipèdia
 |
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació. |
RESCAT és un col·lectiu de suport als presos i preses polítiques catalanes. Va néixer l'any 2001 arran de l'operació policial contra l'escamot "Barcelona" de l'organització armada ETA.
Aquest col·lectiu es dedica a tasques de difusió de la situació dels presos polítics catlans, ha realitzat campanyes de denúncia de l'aïllament, la dispersió, la tortura i la Llei Antiterrorista. També dóna suport personal als presos i a les seves famílies, així com assessorament i suport legal a través d'advocats de confiança.
Actualment, diversos catalans i catalanes es troben a la presó per motius polítics, i RESCAT s'encarrega de difondre la situació d'aquestes persones i d'exigir-ne la seva llibertat. El 19 de gener de 2001 va ser detingut a l'entrada dels jutjats de Barcelona en Diego Sànchez Burria, acusat de col·laborar amb l'escamot Barcelona d'ETA. El 22 de gener de 2001 en Zigor Larredonda Muñoz, natural de Terrassa, s'entrega a l'Audiència Nacional espanyola a Madrid, en saber que està buscat per la policia que l'acusa de col·laborar amb l'escamot Barcelona d'ETA.
L'endemà és detingut en Daniel Morell, acusat de llogar el pis on s'allotjaven els militants d'ETA que integraven l'escamot Barcelona. En Sergi Orge s'entrega als jutjats de Barcelona, queda alliberat sota una fiança de 200.000 ptes acusat d'acollir durant uns dies en Diego. Poc després és detingut en Francesc Bárcena, acusat també d'acollir en Diego, surt sota una fiança de 200.000 ptes.
Mesos després, el 24 d'agost va ser detinguda a Terrassa na Laura Riera Valenciano, acusada de col·laborar amb ETA. El dia 27 d'agost va ser detinguda a Barcelona na Purificación Ródenas, i el 8 de setembre en Josep Tamboleo, acusats d'acollir a casa seva un etarra (Fernando García Jodrá) de l'escamot Barcelona. El 9 de setembre és detingut n'Albert Lambert, i el 10 de setembre na Sonia García, acusats d'ajudar a fugir en Juanra. El 13 de setembre són posats en llibertat, sota fiança de 200.000 ptes.
El 23 de setembre va ser detinguda al poble de Dax, al sud de França, na Dolores López Resina, veïna de Granollers, acusada de formar part de l'aparell logístic d'ETA. Suposadament la seva militància a ETA es practica des dels anys 90. Na Lola està condemnada a 18 anys de presó, per robatori d'explosius i militància en organització armada. Encara resta pendent d'altres acusacions a l'estat espanyol.
El 16 gener de 2002 va ser detingut a Holanda en Juan Ramon Rodríguez Fernández "Juanra", acusat de col·laborar amb ETA i de fugir de la "justícia" espanyola.
El setembre del 2003, la Policia "nacional" espanyola va dur a terme una operació a Barcelona contra un suposat grup armat anarquista que va acabar amb la detenció de na Carolina Forné Roig, Igor Quevedo Aragay, Joaquin Garcés Villacampa i Rafael Tomás Gaspar. Els detinguts el setembre del 2003 encara estan pendents de judici, la petició fiscal pot oscil·lar entre 5 i 15 anys de presó, per estralls terroristes, possessió il·lícita d'explosius i falsificació de documents.
A finals del 2003 es realitza el judici contra el "comando Barcelona" d'ETA, i a mitjans del 2004 surt la sentència contra els seus integrants i els suposats col·laboradors. La sentència condemna a na Laura, en Zigor i en Diego a una pena de 9 anys de presó, a en Juanra, en Francesc Bárcena, na Purificación Ródenas i en Josep Tamboleo a una pena de 5 anys de presó, per col·laboració amb organització armada. En Daniel Morell i en Sergi Orge són absolts de tots els càrrecs.
El 29 de novembre de 2006 va ser detinguda a la ciutat de Quézac (Estat Francès) na Marina Bernadó Boada, per suposada pertinença a l'aparell logístic d'ETA. També està acusada de col·laborar amb el "comando Barcelona" que va actuar durant els anys 2000 i 2001. Resta pendent de judici.
