Redstone (coet)
De Viquipèdia
Coet Redstone | ||
---|---|---|
Redstone llançant la Freedom 7. |
||
Etapes | 1 | |
1 | Motors | 1 × A-6 |
Empenta | 347 kN | |
Temps d'encesa | ~155 s | |
Impuls Específic | 265 s | |
Propelents | Alcohol/LOX | |
Càrrega útil a 185 km |
1 300 kg |
Llençat per primera vegada al 1995, el coet nordamericà Redstone era un descendent directe les les V-2 alemanyes desenvolupat per l'equip de Wernher von Braun traslladat als Estats Units d'Amèrica en acabar la segona guerra mundial. Va ser desenvolupat i emprat per realitzar les primeres proves reals de míssils nuclears. També se'l coneixia com el Redstone MRBM o Míssil Balístic d'abast Mitja (Medium Range Balistic Missile en anglès). Tot i els seus orígens plenament militars, també fou una peça important el la cursa espacial, encarragnt-se de llançar el primer satèl·lit artifical americà i portar al espai diverses missions enmarcades dins del projecte Mercury. Va ser eliminat del servei a finals del 1964, si be va continuar en actiu una familia de Redstones modificats anomenada Sparta.
Taula de continguts |
[edita] Historia
[edita] Com a Míssil Balístic
Aquest coest va ser producte de l'Agència de Míssils Balístics de l'Exercit (ABMA: Army Ballistic Missile Agency) i es va construir a l'arsenal de Redstone de Huntsville, Alabama sota el lideratge de Wernher von Braun. El seu disseny havia de convertir-lo en el principal míssil terra-terra de l'exèrcit de terra americà, que el va començar a desplegar l'any 1958. L'empresa Chrysler va ser la guanyadora del contracte de construcció dels mateixos i va iniciar la seva producció al 1952. Un total de 4 llançadors mòbils amb una recàrrega cadascun (un total de 8 míssils Redstone) van ser desplegats a la República Federal Alemanys fins al 1963. Els Redstone tenien un abast efectiu de fins a 300 km emprant com a propelents alcohol i oxígen líquid (LOX). Els Redstone podien muntar caps termonuclears de 1 o 3,75 Megatones. Aquests coets es van emprar en dues de les proves nuclears reals realitzades a l'agost del 1958 a la illa de Johnson a l'oceà pacífic en el marc de l'operació Hardtack. L'1 d'agost el primer Redstone (#CC50) va llançar el primer test nuclear ("Teak") detonant la seva càrrega a 77,8 Km d'alçària. L'andemà el seguent Redstone (#CC51) va dur a terme la segona prova ("Organge") a una altitud de 43 Km. Amdós coets portàven un cap nuclear de 3,75 Megatones i van ser les primeres proves reals de míssils nuclears que van fer els Estats Units. Els IRBM o Mísils Balístics d'abast intermig (intermediate range ballistic missile en anglès) anomenats Júpiter van ser descendents directes dels Redstone. Els anomenats Juspite-C van ser una sèrie de redstones modificats amb una etapa superior de combistible sòlid que van ser emprats els les probes dels cons de reentrada dels Júpiter IRBM.
[edita] Com a Vehicle Llançador
Alguna gent als Estats Units creuen que podrien haver guanyat la cursa per posar el primer satèl·lit artificial en òrbita a la U.R.S.S., si s'hagués permés a l'equip de Von Braun (Exèrcit de Terra) d'intentar-ho amb el seu coet Jupiter-C. L'administració d'Eisenhower volia que el primer satèl·lit fos llançat per un coet de desenvolupament civil, bàsicament perque els programes militars tenien una prioritat més alta i no es podien malbaratar recursos destinant-los a acomplir objectius civils. Per aquest motiu es va desenvolupar el coet Vanguard i es va ordenar a Von Braun no intentar cap llançament satèl·lital. Tot i això, quan al desembre del 1957, el primer coet Vanguard va fallar caient a la rampa de llançament i explotant mentre les imatges eren televisades a tot el pais, el President Eisenhower va ordenar a l'equip de Von Braun de llençar un satèl·lit tant aviat com fos possible. Quan al gener del 1958 el coet Jupiter-C va posar en òrbita el satèl·lit Explorer I, aquest llançador va ser rebatejat com a Juno I. Diversos tancs de propelents dels Redstone agrupats amb vuit motors dels Jupiter IRBM creaven la base mare de la primera etapa del que seríen els potents llançadors Saturn I i Saturn IB. Aquests coets Saturn, si be van ser desenvolupats inicialment per la ABMA, van ser posteriorment adoptats per la NASA i llançats a l'espai a partir del 1961.
Els Redstone també es fan servir en diversos llançaments de vols sub-orbitals enmarcats dins del programa Mercury:
- Mercury-Redstone 1, va enlairar-se només 10 cm (100 mm).
- Mercury-Redstone 1A, vol no tripulat.
- Mercury-Redstone 2, Vol "tripulat" pel ximanze Ham.
- Mercury-Redstone BD, Darrer vol de proves abans del primer vol tripulat.
- Freedom 7 (Mercury-Redstone 3), Primer vol tripulat espacial amrericà (Alan Shepard).
- Liberty Bell 7 (Mercury-Redstone 4), Segon amercià a l'espai, Gus Grissom.
[edita] Final de Servei
La producció dels Redstone va ser aturada oficialment a finals del 1964, quan els míssils Redstone van ser substituits pels Pershing a l'arsenal dels Estats Units. A finals dels 60, una sèrie d'execents de míssils Redstone MRBM modificats van ser disparats a Austràlia com a part d'unes proves militars de vehicles de reentrada. Aquests míssils portàven etapes addicionals de combustible sòlid afegides i un d'ells va ser utilitzat al 1967 per posar en òrbita el primer satèl·lit Australià Wresat. Aquesta sèrie de redstones australians modificats son els que es van anomenar coets Sparta.