[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ramon Coll - Viquipèdia

Ramon Coll

De Viquipèdia

Retrat de Ramon Coll en concert(1970)
Retrat de Ramon Coll en concert(1970)
Ramon Coll amb Esa-Pekka Salonen (2002)
Ramon Coll amb Esa-Pekka Salonen (2002)

Ramon Coll (Maó, 1941) és un pianista menorquí.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Neix a Maó en el si d'una família de músics. Celebra el seu primer concert amb orquestra als 11 anys, interpretant el Concert nº1 de Beethoven. Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. L'any següent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d'Alfred Cortot.

A l'edat de 15 anys interpreta el Concert en La menor per a piano i orquestra de Grieg, col·laborant amb l'Orquestra Simfònica de Palma, sota la batuta del mestre Ekitai Ahn. Amb 17 anys estrena a Palma de Mallorca el Concert per a mà esquerra de Ravel. Als 18 anys obté el Segon Premi en el Concurs Internacional "Frederic Chopin" de Valldemossa, el Premi Extraordinari Magda Tagliaferro i el Premi de l'Institut Francès de Barcelona.

L'any 1960 es trasllada a París per treballar amb Magda Tagliaferro i ingresa en el Conservatori Nacional Superior de Música de París. Allà segueix els estudis de perfeccionament durant els següents quatre anys. A París té l'ocasiçó d'estudiar sota la direcció de professor tant eminents com Vlado Perlemuter (deixeble directe de Ravel) i Lelia Gousseau. L'any 1961 estableix relació professional amb el gran mestre J. Morpain (alumne de Fauré, condeixeble de Ravel i amic íntim de Debussy), del qual rep consells pianístics. Aquesta relació li permet aprofundir en l'estudi de la música impressionista i entrar en contacte amb les principals figures del moviment. L'any 1964 obté el Primer Premi del Conservatori Nacional Superior de Música de París.

L'any 1968, és convidat a realitzar una sèrie de recitals a la Unió Soviètica, on coneixerà grans pianistes i músics, entre els quals destaca Emil Gilels de qui rep consells sobre tècnica i interpretació de la música russa. En aquesta gira de concerts participa amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio, sota la direcció del gran mestre rus Kondrashin, interpretant el primer concert de Brahms i el concert de Txaikovski. Aquest mateix any obté la Càtedra de Piano del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

Durant aquests anys ofereix un gran nombre de concerts arreu de l'estat espanyol. Enregistra el seu primer disc, editat per la casa Ensayo, i que inclou obres de Ravel. Posteriorment estrena Les oiseaux exotiques de Messian en el Palau de la Música Catalana amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Rafael Ferrer. La temporada de 1971 participa en el Festival de Música de Barcelona, interpretant el segon concert de Béla Bártok en col·laboració amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona i sota la direcció d'Enrique García Asensio.

L'any 1972, realitza una gira de concerts pels Estats Units, Sud Amèrica i Canadà, on també impartirà algunes "Master Class". En aquesta gira fa el seu debut en el Carnegie Hall de Nova York, obtenint grans elogis per part de la crítica americana. Aquest mateix any estableix relació amb el gran pianista Sviatoslav Richter, de qui rep consells pianístics i amb qui té l'ocasió de comentar diverses obres impressionistes i dels nacionalistes russos, especialment de Rachmaninoff. L'any següent, es trasllada a Sevilla per a ocupar la Càtedra de Piano en el Conservatori Superior de Música de Sevilla. A més de la important tasca pedagògica realitzada en aquest conservatori, també imparteix cursos d'interpretació i tècnica pianística.

El 1974 realitza diverses gires per Russia i Polònia, obtenint un gran èxit en totes elles. Aquest és un període de gran activitat concertística, tant a nivell nacional com internacional, col·laborant amb nombroses orquestres d'arreu del món. L'any 1985 és nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles ARts "Santa Isabel de Hungría" de Sevilla. El mateix any és guardonat amb la Insígnia d'Or de la Federació Internacional de Joventuts Musicals en el Teatre Reial de Madrid. Participa com a jurat en nombrosos concursos internacionals en diferents països: Espanya, França, Itàlia, Rússia, etc.

En 1987 torna a Barcelona per a ocupar la Càtedra de Piano en el Conservatori Superior de Música del Liceu.

L'any 1989 la seva intensa vida professional es veu incrementada per la creació d'un Grup de Cambra conjuntament amb els prestigiosos instrumentistes Gonçal Comellas (violí) i Marçal Cervera (violoncel). En aquest període la formació manté una gran activitat cambrística, interpretant les obres més importants del repertori per a trio.

L'any 1992 enregistra a Moscou el Concert per a piano i orquestra nº2 de Brahms i la Balada de Fauré, juntament amb la Orquestra Simfònica de Moscou, sota la direcció de Vassily Sinaisky. Aquest mateix any enregistra l'obra integral per a piano de Xavier Montsalvatge. L'any 1993 participa en el Festival Internacional de Sant Petersburg, a Rússia, així com en el Festival "Chopin", a Polònia.Imparteix regularment cursos per a professorat a Madrid i Alacant.

El 1998, en commemoració del centenari de Brahms realitza diversos recitals, alguns d'ells amb Miquel Farré. Obté un gran èxit amb la interpretació de diferents concerts de Mozart, en col·laboració amb la Orquestra Clàssica de Madrid i la Orquestra de Cambra de Moscou. En el Curs Acadèmic 1998-99 reingressa a la Càtedra del Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona.

L'any 2000 viatja a Portland, Estats Units, per a interpretar la Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Rachmaninoff, acompanyat per la Orquestra Simfònica de Vancouver, sota la direcció de Salvador Brotons. Obté gran èxit per part de la crítica i del públic.

Actualment també exerceix com a Cap de Departament de Piano del Conservatori Superior de Música de Palma de Mallorca. Ha estat convidat a participar en el cicle de concerts de Grans Mestres del Piano que organitza l'Auditori de Saragossa. Així mateix ha actuat com a solista, en col·laboració de la London Philharmonia Orchestra, sota la direcció d'Esa-Pekka Salonen, en el concert Magna de cloenda de les celebracions en motiu dels 600 anys de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

[edita] Orquestres

Ha colaborat com a pianista solista amb les següents orquestres:

  • Orquestra Ciutat de Barcelona
  • Orquestra de RTVE
  • Orquestra Simfònica del Principal d'Astúries
  • Orquestra Simfònica de Ciutat de Palma
  • Orquestra Simfònica de Màlaga
  • Orquestra Nacional d'Espanya
  • Orquestra de la Ràdio de Moscou
  • Orquestra Nacional de Nova York
  • Orquestra Filharmònica de Rzeszow
  • Orquestra Filharmònica de Moscou
  • Orquestra de Cambra del "Kremlin"
  • Orquestra de Cambra de Moscou
  • London Philarmonia Orchestra

[edita] Directors

Ha interpretat sota la batuta dels següents directors:

  • Kondrashin
  • L.Hager
  • Ros Marbá
  • A. Natanek
  • B. Oledzki
  • M. Rachlevsky
  • V. Sinaisky
  • Enrique García Asensio
  • Salvador Brotons
  • Maximiano Valdés
  • Ekitay Ahn
  • Esa-Pekka Salonen

[edita] Festivals

Ha participat entre d'altres, en el següents festivals internacionals:

  • Festival Internacional de Música de Cambra (Sant Petersburg)
  • Festival Chopin de Polònia

[edita] Càtedres de piano ocupades

Ha desenvolupat la seva tasca pedagògica com a catedràtic dels següents conservatoris:

  • Conservatori Superior de Música de Sevilla
  • Conservatori Superior Municipal de Barcelona
  • Conservatori Superior de Música del Liceu
  • Conservatori Superior de Música de Palma de Mallorca

[edita] Cursos d'Interpretació

Ha participat realitzant cursos d'interpretació i tècnica pianística i com a membre del jurat en els següents concursos:

  • Concurs Internacional de Jaén
  • Concurs Internacional "Pilar Bayona" de Saragossa
  • Concurs Internacional "Expo 92" de Sevilla
  • Concurs Internacional "Albert Roussell" a França
  • Concurs del Conservatori de Moscou
  • Concurs Internacional "Alfred Cortot" a Itàlia
  • Concurs Internacional d'Andorra

[edita] Referències