Quíntia

De Viquipèdia

Quíntia fou una gens romana patrícia originalment i més tard també plebea. La forma antiga es Quínctia (i el seu derivat Quinctius) que consta a monedes i als Fasti, però després va perdre la "c".

Eren originaris d'Alba Longa i van ser portats a Roma per Tul·li Hostili que els va enrolar amb els patricis entre els que foren una de les minor gentes. Van exercir els més alts oficis de l'estat i van produir homes rellevants durant la república i l'Imperi. El primer que va obtenir el consolat fou Tit Quint Capitolí Barbat (471 aC) i en endavant el seu nom apareix constantment als Fasti.

Van utilitzar els cognoms Capitolí, Cincinnat, i Flaminí que van formar branques familiars i després els cognoms Atta, Claude (Claudus), Crispí (Crispinus), Hirpí (Hirpinus), Escapula (Scapula) i Troge (Trogus).

Els personatges esmentats seguidament són els que no porten cognom:

• Dècim Quinti, militar romà
• Luci Quinti, tribú de la plebs el 74 aC