Psicosi (pel·lícula 1960)

De Viquipèdia

Psycho

Psicosi Valoració imdb:
Fitxa tècnica
Direcció	Alfred Hitchcock
Producció	Alfred Hitchcock Alma Reville
Guió	Novel·la: Robert Bloch Pel·lícula: Joseph Stefano Samuel A. Taylor
Música	Bernard Herrmann
Fotografia	John L. Russell
Muntatge	George Tomasini
Repartiment	Anthony Perkins Janet Leigh Vera Miles John Gavin Martin Balsam John McIntire
Dades i xifres
Països	Estats Units
Any	1960
Duració	109 min.
Idioma	anglès
Companyies
Distribució	1960–1968: Paramount Pictures 1968-actualitat: Universal Pictures
Pressupost	$806.950
Fitxa a IMDb

Psicosi (Psycho) és una pel·lícula de terror i suspens dirigida per Alfred Hitchcock i amb guió adaptat per Joseph Stefano. Està considerada com una obra mestra en el seu gènere. Destaca especialment "l'escena de la dutxa", que ha esdevingut un referent en la història del cinema.

[edita] Sinopsi

Psicosi narra la història d'un assassí psicòtic i està basada en la novel·la homònima de Robert Bloch, que es va inspirar en Ed Gein, un psicòpata real.

El film comença a Phoenix amb la discussió entre dos amants. Marion Crane (Janet Leigh) i Sam Loomis (John Gavin) en un hotel. Fins que les finances de Sam no millorin no es podran casar i ell ha de pagar una forta pensió a la seva ex-dona. En un acte de desesperació, Marion roba 40.000 dòlars del seu lloc de treball quan el seu cap li demana que els ingressi al banc i fuig.

Durant el viatge es canvia el cotxe per un de segona mà en un intent d'evitar que li segueixin la pista.

Després de conduir moltes hores, se sent cansada i s'atura en un apartat motel de 12 habitacions, que està dirigit pel Norman Bates (Anthony Perkins), un jove solitari que es cuida de la seva mare i que viu en una casa sinistre en un turó sobre el motel.

Norman li vol oferir anar a casa seva a menjar-se uns entrepans i puja a la casa a preparar-los. Llavors Marion sent com la mare l'escridassa com si convidar a una noia a menjar fós part d'un assumpte indecent. Així doncs Norman li porta el menjar al seu despatx, darrere de la recepció del motel, on ell guarda alguns dels ocells que ha dissecat. Mentre ella sopa li parla de la seva afició a la taxidèrmia i de la malaltia mental de la seva mare, de manera que ella constata que és un individu excèntric.

Després de sopar Marion es va a dutxar i és apunyalada fins a la mort per una figura ombrívola de dona. ( Mítica escena mundialment coneguda actualment).

Norman arriba i es troba horroritzat amb el cadaver ensangonat de la noia. Per protegir la seva mare, agafa el cos i els seus objectes personals, (inclosos els diners, que no veu perquè estan amagats dins d'un diari) els posa al cotxe de Marion i els tira a uns aiguamolls propers al motel.

Mentrestant, Sam i la germana de Marion, Lila (Vera Miles) contracten un detectiu privat anomenat Milton Arbogast (Martin Balsam) que segueix la pista de Marion fins al motel Bates, on interroga un nerviós Norman. Després truca a Lila anunciant-li que a trobat la pista de la seva germana en un motel i que intetarà interrogar a la mare de Norman per si ha vist alguna cosa.

Mentre registra la casa sense permís, és atacat amb un punyal per la mateixa figura ombrívola de dona que va matar a Marion i cau per les escales i mor. Sam i Lila al no rebre notícies d'Arbogast van al poble i parlen amb el sheriff. Quan li parlen de la senyora Bates, la dona del sheriff els pregunta si Norman s'ha casat. Aparentment la mare de Norman va morir deu anys enrere, suicidant-se amb estricnina.

Sam i Lila van al motel i mentre Sam entreté a Norman al seu despatx, Lila puja a la casa dels Bates per registrar-la. Norman mentrestant s'adona de que la conversa amb Sam és un parany, el deixa inconscient i puja corrents cap a casa seva. Per amagar-se, Lila baixa al soterrani i descobreix el cadàver dissecat de la mare de Norman.

Llavors és atacada per Norman, vestit amb la roba de la seva mare i una perruca, però és salvada a temps per Sam, que ha recuperat el coneixement.

Al final de la pel·lícula, un psiquiatra, dr. Fred Richmond (Oakland), explica a Lila, Sam i a les autoritats que la mare de Norman, morta feia 10 anys, encara viu a la ment del seu fill. Quan era viva la senyora Bates sempre havia mantingut una actitud dominadora sobre Norman, de manera que ell la va matar, però després, sentint-se culpable, va intentar esborrar de la seva ment el crim. Físicament, va desenterrar el cos i el va dissecar. Psicològicament va desenvolupar la personalitat de la seva mare. Actuava com ella, parlava amb la veu d'ella i es vestia com ella, en un intent d'esborrar la seva culpabilitat. Però la personalitat de la seva mare que ell havia desenvolupat va matar la Marion en un atac de gelosia cap a la noia que s'havia acostat al seu fill.

En l'última escena mostra Norman Bates, quiet i silenciós a la seva cela, amb la seva ment totalment dominada per la personalitat de la seva mare que el culpa dels crims i que pretén demostrar la seva innocència a la policia.