[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Psicologia de la Gestalt - Viquipèdia

Psicologia de la Gestalt

De Viquipèdia

Fusió
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia fusionant aquest article amb Teràpia gestalt.
Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

La Psicologia de la Gestalt és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents més reconeguts han sigut els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. És important distingir-la de la Teràpia Gestalt, teràpia exponent de la corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dècada de 1960.

El terme Gestalt prové de l'alemany i va ser introduït per primera vegada per Christian Von Ehrenfels. No té una traducció única, encara que se l'entén generalment com "forma". No obstant, també podria traduir-se com "figura", "configuració" i, fins i tot, "estructura" o "creació".

La ment configura, a través de certes lleis, els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament, intel·ligència i resolució de problemes). En la nostra experiència del medi ambient, esta configuració té un caràcter primari per sobre els elements que la conformen, i la suma d'estos últims per si sols no podria emportar-nos, per tant, a la comprensió del funcionament mental. Este plantejament s'il·lustra amb l'enunciat: "el tot és més que la suma de les parts", amb el qual s'ha identificat amb major freqüència a esta escola psicològica.

En la dècada de 1930 les crítiques a les teories de la Gestalt es van generalitzar, destacant la realitzada per l'anomenada Psicologia de la Ganzheit, encapçalada per Felix Krueger (1874-1948).

[edita] L'escola de la Gestalt

Dos universitats van ser les que van obtindre els primers resultats experimentals. D'una banda estava l'escola de Graz i per una altra la de Berlín. L'escola de Graz va proposar la teoria de la producció, que considerava la qualitat Gestalt, és a dir, la forma o TOT, com el producte d'un acte perceptiu. D'altra banda, l'escola de Berlín va demostrar que la Gestalt ve donada de forma immediata, no és producte de la percepció, sinó que és esta la que és producte de la Gestalt. Esta teoria va ser demostrada amb el "moviment aparent", amb la presentació de dos fenòmens en distints temps (tal com fan els dibuixos televisius) que creava moviment.

Els psicòlegs iniciadors d'este corrent, Max Wertheimer (1880-1943), Wolfgang Köhler i Kurt Koffka (1887-1941), van desenvolupar el programa d'investigació de la Gestalt a principis de la dècada de 1910, treballant sobre el "moviment aparent" i donant lloc a la teoria del " fenomen Phi".

Un dels principis fonamentals del corrent Gestalt és l'anomenada llei de la Prägnanz (Pregnancia), que afirma la tendència de l'experiència perceptiva a adoptar les formes més simples possibles. Altres lleis enunciades serien:

  • Llei del Tancament - Nostra ment afig els elements faltantes per a completar una figura.
  • Llei de la Semblança - Nostra ment agrupa els elements semblants en una entitat. La semblança depén de la forma, la grandària, el color i la brillantor dels elements.
  • Llei de la Proximitat - L'agrupament parcial o seqüencial d'elements per la nostra ment.
  • Llei de Simetria - Les imatges simètriques són percebudes com iguals, com un sol element, en la distància.
  • Llei de Continuïtat - La ment continua un patró, inclús després que el mateix desaparega.
  • Llei de la Comunitat - Molts elements movent-se en la mateixa direcció són percebuts com un únic element.


Psi Aquest article sobre psicologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, pots ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.