Profecia autorrealitzada
De Viquipèdia
S'anomena profecia autorrealitzada o autocomplida a una predicció que, un cop feta, és ella mateixa la causa moral (o motivació principal) que fa que esdevingui realitat. És un terme relacionat, sovint, amb la mitologia (el destí), o amb els contes propis de l'autoajuda (un exemple seria el conte "La princesa que creia en els contes de fada", conte que disposa de versió en castellà). Una profecia autorrealitzada pot ser optimista o pessimista, segons la situació en concret, (si bé generalment és pessimista).
Es poden trobar exemples de profecies que s'autorrealitzen a la literatura universal, ja a l'antiga Grècia i a l'antiga Índia, però no és fins al segle XX que el sociòleg Robert K. Merton formalitza la seva estructura i les seves conseqüències. En el seu llibre Teoria social i estructura social, Merton dóna la següent definició:
- La profecia que s'autorrealitza és, al principi, una definició "falsa" de la situació que desperta un nou comportament que fa que la falsa concepció original de la situació esdevingui "veritable".
Un exemple de profecia autorrealitzada és el següent:
Un grup de nois està estudiant i de cop i volta un diu:
- Impossible, per demà no ho haurem estudiat tot i, per tant, suspendrem.
Si aquesta proposició comporta el desànim general del grup, deixen d'estudiar i l'endemà suspenen ens trobarem davant d'una profecia autorrealitzada, ja que l'afirmació va ser la causa de deixar d'estudiar i per tant del suspens. Si aquesta afirmació enlloc de portar al desànim porta a un augment de coratge i estudi i deriva en un aprovat de l'examen estarem davant d'una profecia autofrustrada.
