Premi Carles Rahola d'assaig

De Viquipèdia

El premi Carles Rahola d'assaig és un premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana.

[edita] Història

Creat el 1980 es concedeix durant el mes de setembre a la ciutat de Girona, conjuntament amb el Premi Prudenci Bertrana de novel·la. A aquest premi s'hi poden presentar assaigs de tema lliure, oberts a qualsevol camp del pensament (filosòfic, científic, literari, històric, polític i estètic), en l'àmbit cultural català, té una dotació de 6.000 euros i l'obra guanyadora és editada per l'Edicions Proa.

[edita] Guanyadors

1980 Miquel Berga per Entre la ploma i el fusell
1981 Declarat desert pel Jurat
1982 Josep Maria Terricabres per Assaig d'ètica
1983 Declarat desert pel Jurat
1984 Joan Julià per Memòria d'un apassionat

Joan Busquets per Martí Luter

1985 Declarat desert pel Jurat
1986 Josep Maria Casasús per L'evolució del pensament periodístic a Catalunya
1987 Declarat desert pel jurat
1988 Declarat desert pel jurat
1989 Daniel Arasa i Favà per Els catalans de Churchill
1990 Mercè Rius per Ocèanides, una constant del pensament orsià
1991 Antoni Riera per La raó moral de Joan Fuster. Notes per a una lectura
1992 Pere Verdaguer per Entre llengua i literatura
1993 Emili Rodríguez-Bernabeu per Alacant contra València
1994 Alfred Bosch per Nelson Mandela: l'última Home-Déu
1995 Josep Murgades per Llengua i discriminació

1996 Víctor Martínez-Gil per El naixement de l'iberisme catalanista
1997 Alan Yates per Aspectes de Narcís Oller
1998 Joan Rebagliato per La Hispània catalana
1999 Xavier Ferrer per Abans i desprès de Nosaltres el Valencians
2000 Jaume Sobrequés per Antoni Rovira i Virgili, història i pensament polític
2001 Gerard Horta per De la mística a les barricades
2002 Albert Ferrer per Federalisme i romanticisme. Visions de la unitat
2003 Núria Bou per Deeses i tombes. Mites femenins en el cinema
2004 Enric Vicent Sòria per La lentitud del mar. Dietari 1989-1997
2005 Ricard Torrents per Art, poder, religió o les sagrades famílies
2006 Ferran Garcia-Oliver per El vaixell de Genseric
2007 Albert Balcells per Llocs de memòria dels catalans