Ponte Vecchio
De Viquipèdia
El Ponte Vecchio i els vells edificis que l'acompanyen formen la imatge més coneguda de Florència. La seua història es remonta a l'època romana, quan la Via Cassia travessava l'Arno pel seu pun més estret (120 a.C.). Les crescudes del riu s'emportaven cada vegada el pont, reconstruint-se cada vegada, ja que era l'únic pont que travessava l'Arno, essent de vital importància per a les comunicacions entre el vell centre i el barri d'Oltrarno. Això va ser així fins que el 1218 es construí el pont de Carraia. La recosntrucció del 1345 es la que serveix de base al pont actual. El Ponte Vecchio en el segle XIII ja estava ocupat per locals de comerciants i artesns, a més del curtidosr que necessitaven l'aigua per al seu treball, i també hi abundaven els pescadors. Posteriorment els carnissers s'imposaren al pont, sent cadadia majors en nombre . La carn no venuda i les deixalles es tiraven directament al riu. En 1565 Giorgio Vasari acabà la cosntrucció de l'anomenat corredor (Corridoio Vasariano) que enllaça els Uffizi amb el Palazzo Pitti a través del Ponte Vecchio. El gran duc Ferran I, expulsà en 1593 els carnissers del pont, per no poder suportar les olors d'aquestos comerços que considerava vulgars. volia evitar aqueix espectacle als visitants estrangers en el seu trajecta a la seu de la família granducal, el Palau Pitti, així les carnisseries foren substituides per joieries i orfebreries, que encara hui dia segueixen ocupant els eixintss que caracteritzen el pont.
L'abril del 1944 fou l'únic pont de Florència que van respectar els nazis en retirada per ordre expressa de Hitler. El 1966 també es va salvar de les terribles inundacions que van provocar la mort i la destrucció de bona part de Florència.
El seu nom, Pont Vell, el distingia del Ponte alla Carraia, construït originalment el 1218.
