Polipropilè
De Viquipèdia
El polipropilè (PP) es un polímer termoplàstic, parcialment cristal·lí, que s'obté de la polimerització del propè. Pertany al grup de les poliolefines i es fa servir en una amplia varietat d'aplicacions que inclouen tot tipus d'embalatges per aliments, teixits, pel·lícules transparents, equips de laboratori, components de caldereria química, mànegues i tubs. Te gran resistència contra diversos solvents químics, alcalís i àcids.
[edita] Tipus
[edita] PP homopolímer
S'anomena homopolímer al PP obtingut de la polimerització de propil pur. Segons la seva tacticitat, s'identifiquen tres tipus:
- PP atàctic. Material completament amorf, te poques aplicacions.
- PP isotàctic. La distribució regular dels grups de metil li atorga una alta cristaŀlinitat, entre 70 i 80%. Es el tipus més utilitzat avui dia.
- PP sindiotàctic. Mol poc cristaŀlí, lo que el fa ser més elàstic que el PP isotàctic però també menys resistent.
[edita] PP copolímer
Al afegir entre un 5 i un 30% d'etilè en la polimerització s'obté un copolímer que posseeix major resistència al impacte que el PP homopolímer. Existeixen, dos tipus:
- Copolímer estadístic. El etile i el propale s'introdueixen a la vegada en un mateix reactor, resultant cadenes de polímer en les que el dos monòmers s'alternen de manera aleatòria.
- Copolímer en blocs. En aquest cas primer es polimeritza el propale en un reactor i desprès en un altre reactor, se li afegeix etile que polimeritza sobre el PP ja format, obtenint-se així cadenes amb blocs homogènics de PP i PE. La resistència al impacte de aquests copolímers es mol alta, per lo que se'ls coneix com PP impacte o PP xoc.
Quan el percentatge de etile supera un cert valor, el material passa a comportar-se com un elastòmer, amb propietats mol diferents del PP convencional. A aquest producte se l'anomena cautxú etile-propile (EPR, del anglès Ethylene-Propylene Rubber).
