Pobles indígenes refugiats
De Viquipèdia
Els chujes, mames, ixiles, kanjobales, jacaltecos, quichés, cakchiqueles i kekchíes són pobles maies originaris de Guatemala, del municipi d'Aguacatán (els quals parlen aguataceco), Quetzaltenango, El Quiché, Suchitepequez i Verapaz (que parlen altres llengües).
Chiapas pertanyia a la capitania general de Guatemala, però, en separar-se Centreamèrica de Mèxic, va decidir romandre com a estat de la federació mexicana per referèndum. La frontera entre els dos països, però, va experimentar nombroses migracions transfrontereres d'indígenes, la més important la del 1981 en què milers de indígenes d'aquests pobles van fugir de la persecució i de la guerra civil de Guatemala. Per tant, els censos mexicans subsegüents van incloure aquests grups, els quals són considerats pel govern mexicà i pels organismes internacionals com a pobles indígenes refugiats.
El cens del 2000 de Mèxic va registrar 210 parlants del caktxikel, 90 parlants d'ixil, 677 de kektxí, 246 de kitxé, i 23 d'aguacateco. Com a llengües indígenes històriques dels pobles maies, també gaudeixen de l'estatus de "llengües nacionals de Mèxic".
[edita] Enllaços externs
- Pàgina d'aquests pobles del CDI, en castellà
