Plataforma de gel
De Viquipèdia
Quan el gel acumulat sobre de terra a les zones polars adquireix un cert gruix te tendència a fluir pel pes del propi gel de la mateixa manera que té lloc a les glaceres d’alta muntanya. Els gruixos de gel involucrats en aquest moviment són molt importants de tal manera que, en arribar a la costa, entren dins del mar tot lliscant per sobre del fons mentre la fondària del mar sigui inferior al gruix de gel. Quan aquesta fondària es fa més important, el gel queda surant i mig submergit sense perdre continuïtat amb la capa de gel que encara es troba a sobre del continent. Aquestes grans plaques de gel reben el nom de plataformes de gel i poden trencar-se quan les forces de fricció del vent, dels corrents marins i de la seva pròpia inèrcia poden més que les forces de cohesió del glaç, més aviat febles. Es llavors quan grans porcions de les plataformes poden deslligar-se del continent i emprendre un viatge per l’oceà antàrtic. Aquests icebergs, per la seva gran talla, triguen molt de temps en fondre’s i poden arribar fins i tot a zones subtropicals dels oceans Índic, Pacífic o Atlàntic.
