[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Piràmide de Zawiet al-Arian - Viquipèdia

Piràmide de Zawiet al-Arian

De Viquipèdia

Piràmide de Zawiet al-Arian es el nom de qualsevol de los dos piràmides situades al oest del llogaret de Zawiet al-Arian, entre Gizeh i Abusir.

Per diferenciar-les, la primera es coneguda com la piràmide estratificada o la piràmide de capes. Els egipcis l’anomenen piràmide rodona o Haram al-Meduwara. fou explorada per Perring el 1839 i la van visitar Lepsius, Maspero i Morgan; el darrer va trobar un pas descendent el 1896 però no es va excavar fins el 1900 en que ho va fer Barsanti, i mes tard Reisner i Fisher, però mai es va acabar i els informes entre els diversos arqueòlegs son de vegades contradictoris. Actualment no pot ser excavada perquè està en zona militar. Es possible que a la part oriental hi hagués un temple que seria el primer orientat del est al oest. Al est també es creu que hi va haver el temple mortuori. Es va fer pels sistema de capes amb 14 en total, i probablement tenia entre 5 i 7 esglaons però no es pot saber pel grau de deteriorament actual. Es pensa inclòs que no va ser acabada i que queden restes de rampes de construcció, que Petrie atribuïa a que la piràmide fou coberta de rajoles. L’entrada a la piràmide esta al canto nord-est, i un corredor baixa cap al oest i acaba al eix nord-oest; a la base hi ha un corredor que te fins a 32 magatzems annexes. Un altra corredor porta a la cambra d’enterrament que esta just sota l’eix vertical de la piràmide, però el corredor es tant estret que sembla que un sarcòfag no hi podia passar (cap sarcòfag s’hi va trobar). Una mastaba prop de la piràmide, identificada com Z-500, tenia 8 gerres d’alabastre amb el nom de Khaba, faraó de la Dinastia III i va ser associada a aquest rei. Nabib Swelim però l’atribueix a Neferka, un altra faraó de la mateixa dinastia. Les posicions no fan la unanimitat si be estan d’acord amb l’època

La segona es anomenada piràmide inacabada de Zawiet al-Arian es probablement de la Dinastia IV i correspondria al faraó Bakka. Les inscripcions que s’hi han trobat es podrien llegir potser com Nebka però son difícils de llegir i també es poden referir a Bakka que fou conegut com Nebkare i com Bakaure. Sembla que es va construir durant poc temps i no es va acabar, però d’haver estat completada hauria estat tant gran con la de Khefren. Te un corredor d’uns 21 metres. S’hi va tronar un gran sarcòfag de granit amb forma de tub ovalat, però sense cap cos. La piràmide hauria d’haver tingut una paret similar al model de les piràmides de Giza