Piràmide de Micerí
De Viquipèdia
La piràmide de Micerí (Piràmide de Menkaure) fou el temple funerari del faraó Menkaure o Micerí (grec Micerinos).
Es va construir al darrer lloc que restava a la plana de Giza. El seu nom fou "Menkaure es diví"
El primer que la va visitar en èpoques recents fou Vyse, el 1837. Després van seguir Lepsius, Petrie, Reisner i d'altres. Aquest darrer la va excavar des el 1906 fins el 1924.
La piràmide formava part d'un complex anomenat Temple de la Vall, que es va construir en part durant el regnat del faraó i la resta mes tard, pel seu fill Shepseskaf.
Al darrera de la porta del temple i havia una cambra amb quatre columnes; a cada costat quatre magatzems. Després seguia un gran pati amb parets decorades, un pòrtic amb dos files de columnes de fusta, i una sala d'ofrenes amb un altar d'alabastre. Aquí es van trobar les estàtues del faraó. El temple va ser malmès durant la Dinastia V per una pedregada que va afectar al costat oest, però rehabilitat en temps de Pepi II.
El camí d'accés a la piràmide que anava des la Vall al temple mortuori fou acabat per Shepseskaf però no del tot. El terra era de pedra calcaria i les parets tenien uns 2 metres al menys. La construcció sembla que es va aturar quant va arribar al oest de la cantera utilitzada per Khufu i d'aquí passava cap baix al temple potser com a rampa per portar pedres. Aquest camí tenia mes de 600 metres.
El temple mortuori es va fer al costat est de la piràmide. El temple no estava acabat quant va morir Menkaure; el mortuori el va completar Shepseskaf. El temple contenia un altar i altres elements; fou construït segurament en granit rosa però quant el seu fill el va acabar ho va fer amb pedra.
La piràmide esta a la vora de la formació Mokattam allà on s'ajunta amb la formació Maadi. La seva altura original fou de 66,5 metres amb un angle d'inclinació de poc mes de 51 graus. Els costats fan a la base 104,5 cadascun. Te una solida base de roca de 2,5 metres. Sembla que la capa exterior fou de pedra calcaria fina de Tura. S'hi accedeix por una entrada al eix de la paret nord, 4 metres sota el nivell del terra; un corredor de baixada de 26 graus de desnivell cap una cambra; el següent corredor te una barrera de granit; el següent corredor continua fins una cambra sense decoració , la punta est de la qual esta sota l'eix vertical de la piràmide; un altra passatge conegut com corredor superior, passa paral·lel al corredor inferior. A la cambra Vyse va trobar un taüt amb el nom de Menkaure i dins restes humanes, però es creu que hi fou posat mes tard ja que les probes del Carboni 14 daten el taüt del període copte cristià vers el segle I o II. De la cambra un corredor baixa fins a esdevenir horitzontal, fins a la cambra d'enterrament que es orientada nord-sud i coberta de granit rosa; esta a uns 15 metres sobre el nivell de la base de la piràmide; te accés també per un túnel construït des la part oest, per on avui els visitants entrant a la piràmide. A la cambra Vyse hi va trobar un sarcòfag buit. No s'ha trobat cap barca sagrada a pesar de buscar intensament.
A tocar de la piràmide hi ha tres piràmides subsidiàries anomenades las piràmides de les tres reines o les tres piràmides de les reines, identificades com G3a, G3b i G3c. Nomes la darrera es una autentica piràmide, i les altres son esglaonades (4 escalons). Encara que s'han atribuït a les tres dones del rei altres experts les consideren piràmides dedicades al culte; en tot cas foren clarament usades com a lloc d'enterrament, per reines o no, i quedaren tancades dins un recinte delimitat per parets de pedra.
La mes oriental es la G3a, te un temple mortuori; al sud una fila de columnes de fusta, una capella pel culte i una sala d'ofrenes. Es la mes gran de les tres i te entrada per la paret nord una mica per sota el nivell del sol. Te una cambra d'enterrament amb un corredor. A la cambra d'enterrament i havia un sarcòfag que fou destruït pels lladres de tombes. Reisner pensava que hi havia enterrada Khamerernebti II, la dona principal de Micerí. Te una altura de 28 metres i un grau d'inclinació de poc mes d 52 graus; els costats mesuren a la base 44 metres
La del mig, G3b, es mes petita però te també un corredor descendent; les restes d'una dona jove foren trobades en el sarcòfag de granit rosa a la cambra d'enterrament prop de la paret oest. També te un temple mortuori orientat nord-sud. A la base mesura 31 metres a cada costat
La G3c no fou mai acabada; la cambra d'enterrament fou construïda a la part nord-oest; no s'hi van trobar restes d'enterrament. A la base mesura 31 metres a cada costat
A prop Mark Lehner ha estat excavant recentment la ciutat dels treballadors que van construir les piràmides i les van mantenir. L'àrea principal es a 300 metres al sud de l'esfinx on hi ha una estructura coneguda com "Vall de la corona" i el cementiri dels treballadors; a prop hi havien pastisseries, tallers de coure i cases de treballadors, amb un camí que es pensa que portava a un palau reial.
