Piràmide de Khefren
De Viquipèdia
La piràmide de Khefren es la segona gran piràmide de la zona de Giza (Gizeh). Fou construïda per el faraó Khefren. A la mort de Kheops, el faraó de la gran piràmide, el seu fill i successor, Djedefre, va establir la necròpolis a Abu Rawash, a uns 8 km mes al nord, però el seu germà Khefren va retornar a Giza. La seva piràmide segueix una línea diagonal perfecta amb la del seu pare, de la que es situa al nord-est. A primera vista la piràmide sembla la mes gran que la de Kheops (ja que esta construïda en un lloc mes aixecat) però tot i que el vèrtex conserva el recobriment calcari, es tres metres mes petita (236 metres, per 239 la de Kheops)
Al est de la piràmide i ha el temple de la Vall amb un llac artificial connectat amb el temple funerari. El sistema de capelles emprat per Snofru a Dashur es va convertir en un temple petit amb Kheops però amb Khefren va esdevenir una gran construcció que després fou tradicionalment incorporada a les piràmides. Al sud hi ha una petita piràmide subsidiària però no correspon a la reina. Segurament l'esfinx, al nord de la calçada del temple de la vall, tenia una part rellevant en el culte funerari del rei.
El 1817 l'egiptòleg Giovanni Caviglia no va poder entrar a la piràmide però el 1818 ho va aconseguir l'egiptòleg Giovanni Belzoni, va descobrir l'entrada superior i va investigar les parts subterrànies. El 1837 fou estudiada per Perring. Mariette va fer les excavacions a la zona el 1853. Petrie hi va treballar també. La primera excavació sistemàtica moderna no es va fer fins el 1909-1910 pels alemanys Ernst von Sieglin i Uvo Holscher. Els anys trenta hi va treballar Hassan mes tard Lehner i Zahi Hawass.
El temple de la vall es un dels mes ben conservats del antic imperi. Netejat el 1869 de l'arena que el cobria, va servir de lloc de cerimònia per l'obertura del canal de Suez. L'àrea fou netejada altre cop per Zahi Hawass el 1995 el que va permetre concretar mes la seva estructura. Les calçades connectaven dos entrades separades amb el canal del Nil; cada entrada tenia una esfinx; l'entrada del nord era dedicada a la deessa Bastet i la del sud al deu Hathor. El temple era d'estructura quadrada i servia com entrada al conjunt del complex funerari. El temple tenia 24 estàtues del faraó una d'elles mes gran i feta de diorita i alabastre
La gran calçada era probablement coberta de pedra i al exterior de granit probablement decorat. La calçada arribava al temple mortuori prop del final de la part sud de la seva façana.
El temple mortuori no tocava a la piràmide de la que era separada per un mur. Era rectangular i amb paret de pedra fina; l'interior era de granit; tenia cinc capelles amb estàtues, magatzems i una sala d'ofrenes. Una antecambra era adornada per una parella de pilars de granit rosa. Unes altres cambres son considerades un antetemple i la resta com a zona de culte. A la sala que seguia a l'antecambra hi havia 12 pilars; seguia després el pati que segurament tenia un altar al mig. Una porta al oest comunicava amb cinc capelles que originalment van contenir estàtues del faraó; un corredor portava a la sala d'ofrenes al sud-oest; unes escales al nord-est portaven a una terrassa i un altre corredor al recinte de la piràmide.
Tots els edificis foren saquejats antigament però es van trobar restes de cinc barques fora del temple mortuori, dues al nord del temple i tres al sud
La piràmide era rodejada per un mur de pedra darrera el qual hi havia el pati de separació de 10 metres pels quatre costats de la piràmide; era tot empedrat. La pedra de la piràmide fou obtinguda de les canteres properes de les que encara es poden trobar restes una mica al nord de la piràmide. Les juntes entre pedres no son tant precises com les de Kheops (on son de menys de 5 mm), però es va utilitzar morter. Els nivells baixos foren recoberts de granit rosa i els superior de pedra fina de Turah, cada vegada mes prim tal com ascendia.
La piràmide té dos entrades subterrànies: una d'elles a uns 30 metres al nord, sota el nivell del terra es coneguda com "entrada inferior" i porta a una cambra on segurament era el material d'enterrament; després ascendeix cap a un corredor que comparteix amb l' "entrada superior". Aquesta entrada es també al nord a uns 12 metres sota el nivell del terra. La cambra d'enterrament es rectangular orientada d'est a oest. Prop del sarcòfag hi havia un lloc on probablement es deixava la barca sagrat. La mòmia del faraó no es va trobar
A mes d'una piràmide subsidiària, probablement vinculada al culte funerari del faraó, Petrie va descobrir després del 1880, fora del mur exterior, una estructura amb algunes habitacions (111) que va suposar que eren les cases dels treballadors. Aquest lloc podia allotjar com a màxim a cinc mil treballadors; Lehner i Hawas suposen que mes aviat es tractaria de magatzems o tendes pel complex de la piràmide. També es van trobar nombroses conxes de mol·luscs, el que fa suposar que la zona antigament no era desèrtica, sinó una sabana.
La piràmide ja havia patit saquejos i destruccions al temps de la dinastia XIX. Ramsès II va utilitzar pedres de la piràmide per un temple a Heliòpolis. Es creu que també es van usar pedres de la piràmide entre 1356 i 1362 per la construcció de la mesquita de Al-Hassan. El historiador àrab Ibn Abd as-Salaam diu que la piràmide fou oberta el 1372 i probablement llavors es van tancar alguns túnels.
