Pere Català i Pic

De Viquipèdia

Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971) fou un fotògraf, publicista i escriptor català, pare de Pere Català i Roca i de Francesc Català i Roca.

[edita] Context històric

Nascut als cinquanta anys de la invenció del daguerreotip, viurà l’ascens de la fotografia com a gènere artístic, interessant-se pels progressos tècnics i científics aplicats al camp fotogràfic. Viurà també l’aplicació de la fotografia en el camp publicitari, en un moment en què els mitjans de reproducció mecànica de l’art generen un debat sobre la natura de la producció artística. El panorama de la fotografia espanyola i catalana patirà canvis estimulants durant el primer terç del segle XX i l’obra de Català i Pic anirà paral·lela a aquest progrés, superant el pictoralisme regnant i defensant l’especificitat del llenguatge fotogràfic. Al mateix temps, Català i Pic restarà obert a l’evolució de la fotografia moderna que s’intueix a Europa i que arriba a l’estat espanyol en el context històric de la Segona República Espanyola, si bé quedarà en gran part truncat per la guerra civil i l’adveniment del franquisme.

[edita] Biografia

Orfe de pare, la seva mare es va instal·lar a Barcelona, on Pere Català va cursar estudis primaris, entrant a treballar en un banc, sent encara molt jove. En el marc laboral del banc va obtenir per sorteig una càmera fotogràfica que li permeté d’afeccionar-se a la fotografia. Si bé va passar uns mesos a l'estudi fotogràfic de Rafael Areñas, la seva formació va ser bàsicament autodidacta. Entre 1915 i 1931 va decidir establir-se com a fotògraf retratista en la seva ciutat natal, Valls, on realitzarà, a part de retrats, fotografia documental d’un ampli registre temàtic. Durant aquesta etapa, les seves inquietuds artístiques el duran a interessar-se per qüestions teòriques i tècniques i a conèixer l’obra de fotògrafs europeus d’avantguarda, a través de diversos viatges entre 1928 i 1931 i de las revistes il·lustrades i és per aquest motiu que la seva obra pot relacionar-se amb la de fotògrafs com Man Ray, Moholy-Nagy, Renger-Patzsch i Sougez, entre d’altres, si bé té una personalitat pròpia.

L’any 1931, poc després de la proclamació de la República, retorna a Barcelona per a establir el seu estudi fotogràfic, dedicant els seus esforços a la renovació de la fotografia publicitària, terreny en el que fou pioner a Catalunya, juntament amb Josep Sala i Josep Masana. Català i Pic s’interessarà per les teories psicològiques de la publicitat, en boga en aquells moments, i col·laborarà amb l’Institut Psicotècnic de la Generalitat de Catalunya, participant en congressos, cursos i conferències sobre el tema.

Entre 1932 i 1936, sota la marca PIC, realitzarà fotografies publicitàries per encàrrec de diverses empreses (Anís del Mono, Xocolates Juncosa, etc.), incorporant igualment la moderna tipografia. També és autor d'articles en revistes com Mirador, Revista Ford, Nova Ibèria i Art de la Llum, on reivindica la modernitat de la fotografia publicitària. Estarà en contacte amb associacions d’avantguarda, com ADLAN (Amics de l’Art), participant activament en l’exposició que l’any 1935 ADLAN dedicà a Barcelona a Man Ray, i GATCPAC (Grup d’Arquitectes Tècnics per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Durant la guerra civil, Català i Pic posarà el seu enginy al servei de la propaganda republicana, ocupant-se de les edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. D’aquesta època data el famós cartell Aixafem el feixisme, un dels primers realitzats de forma estrictament fotogràfica.

Acabada la contesa, por la seva militància republicana, no li és possible reemprendre el seu negoci fins a l’any 1942, on és assistit pels seus fills: Maria-Àurea Català i Roca, que es dedicaria a la pintura; Francesc Català i Roca, que es convertiria en un fotògraf de prestigi; i Pere Català i Roca, també fotògraf i escriptor. Persona de gran cultura, va dedicar igualment els seus darrers anys a escriure contes, novel·la i obres teatrals.

[edita] Bibliografia

• P. CATALÀ ROCA, “Apunte sobre mi padre”, Destino, núm. 1764, 25 de julio de 1971, pág. 47;
• A. SUÁREZ y M. VIDAL, “Homenatge a Pere Català i Pic”, Serra d'Or, julio de 1981, págs. 58-59; Visions útils de Pere Català i Pic i Josep Sala, Reus, Fundació La Caixa, 1994;
• F. CATALÀ-ROCA, Impressions d’un fotògraf. Memòries, Barcelona, Edicions 62, 1995, págs. 19-28; Pere Català i Pic. Fotografia i publicitat, Barcelona, Fundació La Caixa y Lunwerg Editores, 1998;
• E. INSENSER, La fotografía en España en el período de entreguerras (1914-1939), Girona, CCG Ediciones y Ajuntament de Girona, 2000, págs. 215-220.