[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Període talaiòtic a Menorca - Viquipèdia

Període talaiòtic a Menorca

De Viquipèdia

Talaiot de Torralba (Alaior)
Talaiot de Torralba (Alaior)
Talaiot de Torellonet Vell
Talaiot de Torellonet Vell

El període talaiòtic a Menorca abasta aproximadament del 1500 aC fins al 123 aC.

Als voltants del 1500 aC es produeix un canvi cultural important, a causa de l'arribada de gent forana a l'illa de Menorca. Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases i poblats, en els quals es dóna una prioritat defensiva (amb muralles i talaiots), una jerarquització social, l'especialització de la feina en comunitat i la paulatina complexitat en els rituals i en les creences religioses. Se solen diferenciar quatre períodes:

Taula de continguts

[edita] Talaiòtic I (1500-1000 aC)

Període de transició. perduren els sistemes d'enterrament del període anterior (amb navetes d'enterrament), però s'introdueixen nous models constructius, a causa d'una necessitat defensiva de la comunitat (talaiots i muralles). Es perfecciona la manufactura de la ceràmica i s'introdueix la metal·lúrgia del bronze. El monument més característic de la nova cultura és el talaiot. Pot definir-se com una gran torre troncocònica (troncopiramidal també a Mallorca), les parets de les quals estan bastides per una cara externa de grans blocs i una cara interna construïda amb pedres de menor volum; l'espai entre ambdós paraments s'ha reblert amb pedres més petites i terra. A Menorca el talaiot és poc freqüent que tingui cambra interior, per tant sol ser massís.

[edita] Talaiòtic II (1000-700 aC)

S'abandonen els sistemes constructius del pretalaiòtic i es desenvolupen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquització social i la divisió de la feina, fruit d'un estadi cultural plenament urbà. És a partir d'aquesta etapa que es construeixen uns santuaris únics a la Mediterrània: les taules. Són uns recintes de planta més o menys en forma de ferradura, delimitats per una murada ciclòpia on s'intercalen columnetes i on al seu interior s'alça una gran columna monolítica de base rectangular coronada amb un capitell pla i molt sobresortint que dóna lloc a l'analogia d'una taula.

[edita] Talaiòtic III (700-300 aC)

Els progressius contactes comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos porten els talaiòtics a reforçar els seus poblats amb construccions defensives addicionals amb bastions i torres de defensa. D'altra banda, s'introdueixen noves modalitats constructives, les cases circulars amb pati central, i apareixen objectes sumptuaris de bronze i armanent de ferro.

[edita] Talaiòtic IV (400/300-123 aC)

El comerç amb les grans civiltzacions marineres de la Mediterrània s'intensifica. Es passa d'un simple intercanvi d'objectes preuats (segurament dirigits a enaltir als cabdills talaiòtics) a un traspàs de bens i aliments bàsics. Roma es converteix en una potència hegemònica, i això anirà en detriment de Menorca, que poc a poc va quedant-se arraconada un cop l'al·liat cartaginès és vençut. Els poblats interiors són destruïts i reconstruïts durant les guerres púniques però finalment van caient en decadència. Els santuaris talaiòtics (les taules) es van abandonant. En canvi, prenen importància els nuclis talaiòtics situats a la vora dels ports naturals més importants. La presència continuada de comerciants forasters fa acostar als seus embarcadors comunitats talaiòtiques tardanes.

[edita] Llista de taules documentades (amb alguns enllaços externs o bibliografia)

Talatí de Dalt
Talatí de Dalt
Taula de Torralba d'en Salord
Taula de Torralba d'en Salord

[edita] Bibliografia consultada

  • FERNANDEZ MIRANDA, M.: Las Taulas, en geografía e Historia de Menorca - Tomo III, pp. 321-379, Ciudadela, 1982
  • IBÁÑEZ ORTS, V. y FERRER RIBES, F. (1998): Taulas de Menorca. Análisis geométrico. "Revista de Arqueología", 209. Madrid, Septiembre de 1998.
  • HOCHSIEDER, P. y KNÖSEL, D.: Les Taules de Menorca. Un Estudi Arqueoastronòmic, Govern Balear, 1995.
  • HOSKIN, M.: Menorcan Taulas, en IIIrd Deià Conference of Prehistory: Ritual, Rites and Religion in Prehistory - British Archaeological Reports - BAR International Series 611, pp. 38-67, Oxford, 1995.
  • WALDREN, W.H. y HOSKIN, M.: Taulas and Talayots, Foster and Jagg Ltd., Cambridge, 1988
  • MURRAY, M.A.:Sa Torreta, Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1934.

[edita] Bibliografia citada en l'article

  • FERNANDEZ MIRANDA, M.: La Sala Hipóstila de Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca), Noticiario Arqueológico Hispano - 10, pp. 137-182, Madrid, 1980.
  • FERNANDEZ MIRANDA, M.: Las Taulas, en geografía e Historia de Menorca - Tomo III, pp. 321-379, Ciudadela, 1982
  • FLAQUER, J.:Alayor (Menorca). Torre d'en Gaumés. Excavaciones de 1942, Noticiario Arqueológico Hispánico - 1, pp. 99-110, Madrid, 1953.
  • FLAQUER, J.:Alayor (Menorca). Torre d'en Gaumés. Excavaciones de 1943, Noticiario Arqueológico Hispánico - 1, pp. 110-120, Madrid, 1953.
  • GUAL CERDÓ, J.M. i PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1997): La taula de Binissafullet. "Meloussa", 4. Maó.
  • GUAL CERDÓ, J.M. (1991): El poblat talaiòtic de Binissafullet Nou (Sant Lluís). "Meloussa", 2. Maó.
  • MURRAY, M.A.:Trepucó (I), Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1932.
  • MURRAY, M.A.:Trepucó (II), Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1938.
  • MURRAY, M.A.:Sa Torreta, Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1934.


[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs