Partido de Unión Republicana
De Viquipèdia
El Partido de Unión Republicana va ésser un partit polític fundat al setembre del 1934 a l'Estat espanyol com a resultat de la confluència del Partido Republicano Radical Socialista Español, de Félix Gordón Ordás, Izquierda Radical-Socialista de Botella Asensi i del Partido Republicano Radical Demócrata (també fou conegut com Unión Republicana), dirigit per Diego Martínez Barrio com a escissió del partit d'Alejandro Lerroux. El seu president fou Alfredo Espinosa Uribe.
En 1935 es va integrar en el Front Popular juntament amb socialistes, comunistes, republicans d'esquerra (agrupats a Izquierda Republicana) i altres grups progressistes. Després del triomf frentepopulista en les eleccions de 1936, el líder de la Unión Republicana, Diego Martínez Barrio, va ocupar interinament la Presidència de la República després de la destitució de Niceto Alcalá-Zamora, fins al nomenament de Manuel Azaña.
Al novembre del 1934 s'organitzà a Tarragona sota la presidència de Ginés Navarro i el 1935 es crearen la secció de Barcelona (presidida per Joan Civit Bellfort) i la de Girona. [1]
[edita] Referències
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 191.
