Paleografia
De Viquipèdia
La paleografia és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.
No sols s'estudien la forma de les lletres i com es produïa la successió dels traços, ans també els trets propis de cada zona o de cada escriptori.
Pel que fa a l'escriptura, cal diferenciar entre les escriptures cursives, dels documents, i les libràries, dels llibres o còdexs.
El suport material de l'escriptura podia ésser dur (pedra, metall, terrissa) o bé tou (papir, pergamí o paper).
Les principals escriptures foren la semiuncial (origen de la minúscula i de la cursiva visigòtica), la carolina (difosa en l'època carolíngia als comtats catalans des del segle IX) i la gòtica (difosa en la versió cursiva i librària als segles XIII i XV). Al final de l'Edat mitjana (segle XV) es començà a difondre la humanística.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 196-197.
[edita] Enllaços externs
- Enllaços sobre paleografia. (anglès) i (francès)
- Curs en línia de paleografia llatina. (castellà)
