Ovogènesi

De Viquipèdia

Primer, les cèl·lules germinals primordials (CGP) penetren a l’interior de la gònada i s’envolten d’una monocapa de cèl•lules fol•liculars provinents de la mesoderma intermèdia formant el fol·licle.

Una vegada format el fol•licle comença la 1ª divisió meiòtica. L’estat d’ovogònia és bastant curt (des d’arribar CGP a la gònada fins a la 1ª divisió meiòtica.) La divisió progressa fins el diplotè i es deté fins la maduresa sexual. En amniotes (mamífers, aus i rèptils) hi ha una població limitada de fol•licles, uns 10000. Són els ovòcits de 1r ordre.

Les cèl•lules mantenen un metabolisme basal, per a açò, per poca energia que siga, fa falta transcripció. Com no es poden transcriure els cromosomes condensats, es produeix una descondensació parcial.

Quan es produeix el canvi hormonal de la maduresa sexual, uns pocs ovòcits primaris segueixen la divisió. En els primats en madura un sol, encara que en general, en la resta d’animals en cada cicle en maduren uns pocs.

Arriba la senyal (un augment de la concentració d’estrògens) i es reanuda el procés:

•Primer es reanuda la meiosi, que s’havia quedat al diplotè. A més, hi ha una citocinesi asimètrica, una cèl•lula filla manté la major part del citoplasma i formarà l’ovòcit secundari. L’altre s’enduu un poc de citoplasma i forma el 1r corpuscle polar.

[edita] Maduració de l’ovòcit

Dues etapes:

• Primera etapa o fase de creixement menut. Hi ha molta traducció però sobretot transcripció, s’han de fer tots els RNA missatgers (mRNA) que faran falta fins que acabe la segmentació. Es transcriuen i acumulen molt d'ARN ribosòmic combinats amb proteïnes. També es transcriuen els mRNA corresponents a totes les proteïnes relacionades amb la transcripció i traducció (proteïnes HMG). Es sintetitza molta actina inactivada (monomèrica) i enzims (acumulats en vesícules, grànuls corticals).

Per ordres hormonals els ovòcits comencen la segona etapa.

• Segona etapa, fase de creixement gran o vitel·logènesi. Té lloc la síntesi i acumulació de vitel (compost que inclou proteïnes, lípids i glúcids com a reserva per a la posterior nutrició i estructuralment). En tots els tipus d'ovòcits, el vitel s’emmagatzema en vesícules anomenades plaquetes vitel·lines. L’acumulació de plaquetes provoca l’augment de volum. Els mamífers també tenen vitel tot i que en poca quantitat, ja que no fa falta tindre reserves energètiques perquè s'aconsegueixen a través del cordó umbilical.

Per cada cicle reproductiu es dóna un alliberament de gonadotrofina per part de la hipòfisi (repetitivament o de forma constant). Les cèl·lules fol·liculars detecten l’augment de concentració de gonadotrofina i alliberen estrògens al plasma sanguini. L’augment d’estrògens el detecten els hepatòcits (cèl·lules del fetge) i sintetitzen una glicolipoproteïna, la vitel·logenina. Les cèl·lules fol·liculars la capten per pinocitosi i la transporten al citoplasma de l’ovòcit. La vitel·logenina és la mare del vitel. Pot haver una escissió inicial de la vitel·logenina abans d’empaquetar-se.

El procés continua fins que l’ovòcit arriba a un tamany crític i l’ovòcit espera fins a un nou senyal químic, l’alliberament de nou de la gonadotrofina per part de l’hipòfisi. Les cèl·lules fol·liculars la tornen a detectar i aboquen sobre progesterona sobre el fol·licle. Aleshores s’aboca l’ovòcit a les trompes de Falopi per trencament de la paret fol·licular.

El gàmeta comença la segona divisió meiòtica formant l'ovòcit de segon ordre, fins arribar a la metafase II i es para el procés. Si no hi ha fecundació la meiosi no acabarà. Si hi ha fecundació acaba la meiosi i l'ovòcit secundari passarà per una nova citocinesi asimètrica formant un nou corpuscle polar. El corpuscle polar de la primera divisió es divideix també formant dos corpuscles polars secundaris. Hi ha 4 cèl·lules haploides, tres xicotetes i una gran.

No s’ha de confondre ovòcit i fol·licle. Els corpuscles no serveixen per a res.