Notari romà

De Viquipèdia

Notari romà (plural llatí notarii) era un escriptor a ma romà, generalment esclau o llibert, que aixecava les actes publiques del senat romà a diferencia del actuari que recollia les demés actes publiques.

Després, sota l'Imperi, els notaris (notarii) també foren empleats pels emperadors per recollir les seves indicacions i van acabar esdevenint secretaris privats; en aquest temps notari fou equivalent a secretari imperial privat i qualsevol altre significació del terme s'havia perdut; els notarii ja no eren esclaus ni lliberts sinó que eren persones d'alt rang. Les seves funcions anteriors van ser ocupades pels exceptores.

En temps de Constantí I el Gran els notarii van constituir una espècie de cancelleria imperial que servia a l'emperador en diverses missions diplomàtiques i administratives, sense perdre el seu caràcter de secretaris privats. El de més rang era anomenat Primicerius Notariorum, i el segon Secundicerius Notariorum; després seguien els tribuni et notarii i els domestici et notarii; finalment uns altres servien al prefecte del pretori i eren anomenats Notarii Praetoriam.