[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ajuda:Notes i cites/Sistema per plantilles - Viquipèdia

Ajuda:Notes i cites/Sistema per plantilles

De Viquipèdia

Commentari Atenció!!: El sistema explicat en aquesta plana es troba en moltes pàgines de la Viquipèdia, però la millor manera que es pot fer servir per a crear notes numerades al peu actualment (usant <ref>...</ref>/<reference/>) s'explica a Ajuda:Notes i cites

Compte!

  • Aquesta pàgina és una traducció de la versió anglesa que podeu trobar a en:Wikipedia:Footnotes3
  • La millor manera actual per a crear notes al peu de pàgina està explicada a Ajuda:Notes i cites. És preferible que totes les planes que utilitzen aquest sistema s'actualitzin al nou.
  • L'ús de notes a peu de pàgina no és ni obligatori ni recomanat. En editar un article podeu usar altres estils de citació com ara enllaços en línia o citació amb l'estil Harvard. Vegeu Bibliografia per a diferents opcions i formats.
  • És important discutir l'assumpte amb altres editors de la pàgina abans de canviar l'estil de citació emprat. Es recomana als editors no canviar l'estil de cita sense consens, i si tal no fos el cas, l'estil usat per primer cop és el que s'ha de respectar.
  • Recordeu que el més important és que citeu les vostres fonts, independentment del format.

Aquesta pàgina explica recomanacions pel que fa a enllaços a notes al peu, implementades amb un conjunt de plantilles de la Viquipèdia.[1]

Aquestes plantilles funcionen per parelles, i les que es presenten en aquest article són:[2]

Enllaç a la part del text Enllanç a la part de referències
{{ref|<nom>}} #{{nota|<nom>}} - seguit de comentari o cita
{{ref label|<nom>|<número nota>|<clau enllaç>}} {{note label|<nom>|<número nota>|<clau enllaç>}} (a la mateixa línia, després d'una {{note}} preexistent, i abans de la informació formal de la cita)
{{ref harvard|<nom>|<ref Harvard>|<clau enllaç>}} {{note label|<nom>|<ref Harvard>|<clau enllaç>}}

No totes les referències es fan amb les plantilles descrites aquí. Vegeu Viquipèdia:Citeu les fonts per a informació sobre referències i codis alternatius.

A més, no totes les notes són cites de les fonts d'informació. També s'usen per a aclarir o anotacions del material. Exemples típics són per a explicar el significat dels encapçalaments de taules o excepcions a entrades específiques en una taula.

  • ATENCIÓ: No és possible provar les notes mentre es previsualitza la pàgina. En clicar una nota es torna a la versió prèvia de l'article, feu servir la fletxa enrerre per a tornar a l'edició. Es pot provar l'enllaç de tornada, el qual hauria de confirmar l'enllaç a la nota.

Taula de continguts

[edita] Generalitats sobre les notes i citacions

Una nota (o nota a peu de pàgina) és una anotació situada al final de la pàgina d'un docement que comenta, i que pot citar una font per, una part del text principal. La connecció entre el text rellevant i la nota corresponent sovint s'indica amb un nombre o símbol el qual es fa servir després del fragment de text i abans de la nota a peu de pàgina.

Les notes són útils a vegades per a informació rellevant que pot distraure l'atenció si s'inclou en el text principal, i alhora és útil per a explicar un punt amb major detall. També és fan servir per a citar referències que són rellevants per al text. La citació de les fonts és important per al suport de la Verificabilitat, un aspecte clau de la Viquipèdia.

[edita] Ús de les notes a peu de pàgina

La plantilla ref genera enllaços de numeració automàtica en el text que connecten amb les notes a la secció de Notes, Referències, etc. i la corresponent plantilla nota (o també note) que precedeix el contingut de la nota genera un enllaç de retorn al text principal.

  • Per tal d'evitar renumerar les notes degut a insercions o delecions aquest mètode genera numeració automàtica sempre que sigui possible (plantilles ref més una "llista numerada" de notes al peu per a donar numeració auntomàtica de les notes).
  • La connecció entre text i nota es fa en base a un nom definit mitjançant les plantilles esmentades, de manera que sempre és possible identificar la nota corresponent fins i tot si la numeració és incorrecta.
    • S'intenta que la connexió amb les notes sigui robusta per tal que el contingut pugui ser convertit en les versions futures del programari de suport.
  • Per a evitar trencar el flux del text l'estil de les referències a les notes és un nombre petit.

Aquest mètode té desaventatges:

  • Usant la plantilla "ref" només hi pot haver una seqüència de notes en el text, encara que això es pot subsanar usant la plantilla "ref label" (normalment no hi ha motius per ha fer-ho). Aquest n'és un exemple[5].
  • Cada nombre de nota al text es refereix a una nota diferent al final: si voleu reutilitzar un nombre que faci referència a la mateixa nota al final, cal fer servir la variant "ref label"/"note label" i les notes s'han de numerar manualment[2].
  • ATENCIÓ: No es poden provar els enllaços a nota durant la previsualització. En clicar una referència a nota se salta fora de l'edició, potser a la versió prèvia de l'article (feu servir la fletxa enrerre per a tornar). Es pot provar l'enllaç de retorn al text, el qual hauria de confirmar l'enllaç d'anada també.

[edita] Instruccions d'ús

L'ús bàsic de les plantilles "ref" i "nota" consisteix en escollir un <nom> descriptiu d'una paraula per a la vostra referència i:

  • posar {{ref|<nom>}} allà on voleu que aparegui la referència a la nota al peu
  • posar una llista numerada al final del document amb # {{nota|<nom>}}, per a la numeració automàtica de les notes.

Useu una plantilla nota diferent per a cada plantilla referència.

Segueixen tres exemples: el primer il·lustra l'ús bàsic de "ref" i "nota". El segon exemple explica com construir referències idèntiques, les quals duen a la mateixa nota, mitjançant les plantilles "ref label" i "note label" per a referències addicionals a una nota feta amb "ref"/"note". El tercer exemple és una combinació dels dos, però amb referències múltiples fetes només des de dintre de la secció de notes al peu, per tal de facilitar-ne el manteniment per part dels editors i una navegació més fàcil per al lector.

[edita] Exemples

Segons els científics, el Sol és força gran.{{ref|miller-23}}
La Lluna, en canvi, no és tan gran.{{ref|moonsize}}

==Notes==

 # {{note|miller-23}} Miller, E: "The Sun.", page 23. Academic Press, 2005
 # {{note|moonsize}} Smith, R: "Size of the Moon", ''Scientific American'', 46(78):46

Les plantilles {{note}} a la secció de Notes han d'aparéixer en el mateix ordre que les corresponents {{ref}}'s al text principal. Això és important a l'hora d'afegir més notes més endavant.

La plantilla {{ref label|<nom>|<número fixe>}} (on els números que apareixen a les referències del text són fixes i no generats automàticament) es pot usar en lloc de {{ref|<nom>}}, però això s'hauria de fer només quan fos necessari donada la falta de numeració automàtica.

[edita] Exemple amb multiples referències a la mateixa nota

Per a fer servir la mateixa nota vàries vegades les parelles de plantilles addicionals també inclouen el "número de nota" i una "etiqueta per a l'enllaç de retorn" amb la qual s'identifica l'enllaç de tornada (normalment amb una lletra de la "a" a la "z").

Aquest és un exemple de document complet amb format viqui.{{ref|myref-25}}
Es pot fer una altra referència a la mateixa font.{{ref label|myref-25|1|a}}
En aquest cas, "1" és el nombre de la nota a la secció "Referències" i "a" és l'etiqueta de tornada.

==Referències==

 # {{note|myref-25}}{{note label|myref-25|1|a}} i aquesta és una nota sobre el text 
 de la pàgina 25 d'un llibre. Si se sap, doneu la referència completa incloent títol, autor,
 i ISBN.

La nota [2] en aquest article té múltiples referències en el text, així com en seccions posteriors de l'article, seguint aquest exemple.[2]

[edita] Exemple amb multiples usos de la mateixa nota

Una altra manera d'arribar a la mateixa nota, i fer-la servir vàries vegades, és movent-nos dintre de la secció de notes. Arribem a la secció de notes usant la parella de plantilles "ref/note" amb numeració automàtica. Després fem servir la parella "ref label/note label" de la mateixa manera que a l'exemple anterior: Example with multiple references.., però ara les posem dintre de la secció Notes. Poseu quelcom com ara "Vegeu la nota 2c" per a ajudar la navegació del lector. El manteniment dels números de nota i etiquetes d'enllaç de tornada és més fàcil dintre de la mateixa secció de Notes que no pas intentar localitzar les referències enterrades en un text llarg com el d'aquest article. Aquesta alternativa li costa al lector dues clicades més a canvi d'una navegació més fàcil. Aquesta tècnica es mostra en aquesta nota.[3]

Finalment, la nota original es pot multiplicar vàries vegades en la secció de Notes, cada cop amb un nombre diferent (en aquest article la nota [2] apareixeria cinc cops, amb cinc nombres diferents). Aquesta alternativa és acceptable si s'usa amb cura.

  • ATENCIÓ: No es poden provar les notes en la previsualització. En clicar una referència a nota sortim de l'edició, potser a la versió anterior de l'article (feu servir la fetxa enrerre per tornar a l'edició). Es poden provar els enllaços de tornada que hauirien també de confirmar l'enllaç d'anada. La repetició d'aquest avís us pot estalviar molt de temps.

[edita] Recomanacions d'estil

  • Els enllaços interns s'han de fer normalment, com ara:Viquipèdia.
  • Considereu fer servir una secció separada per a la bibliografia si feu servir referències mústiples al mateix llibre. En aquest cas, es poden donar només el nombre de pàgina i nom del llibre en cada nota, seguint Viquipèdia:Citeu les fonts.
  • Sempre que sigui possible escolliu un nom per a cada enllaç que vagi amb el sistema acadèmic d'autor/pàgina. Feu servir un únic mot i un guionet per a connectar el nombre de pàgina (hunter-47)
  • Si desconeixeu el nombre de pàgina, feu servir només una paraula única
  • Amb diversos llibres del mateix autor feu diferències, com ara hunterA i hunterB, i useu hunterA-22, hunterA-46 i hunterB-35 per a la pàgina 22 i 46 del primer llibre de Hunter, i la pàgina 35 del seu segon llibre.

[edita] Ajudant editors no familiars amb les plantilles de notes

Donat que l'estructura de notes recomanada no és enterament intuitiva per tots els editors, i la col·locació due notes en l'ordre equivocat afecta l'ordre de totes les notes següents, i les notes sembla que no quadrin, aquest manual curt es pot insertar a la secció de notes, marcant-lo com a comentari ocult:

<!-- com afegir una nota: 
   NOTEU que les notes d'aquest article fan servir noms, i no números. Vegeu 
   [[Ajuda:Notes i cites]] per a més detalls.
     1) Assigneu un nom únic a la vostra nota, per exemple TheSun_Dec9. 
     2) Afegiu la plantilla {{ref|TheSun_Dec9}} en el text de l'article, on vulgueu 
        que aparegui la nota. 
     3) Anoteu el nom de la nota immediatament anterior en el text a la que acabeu d'afegir. 
     4) Afegiu #{{Note|TheSun_Dec9}} a la llista numerada de notes, immediatament asota de
        la nota que heu apuntat al pas 3.  No cal renumerar res!
     5) Per a referències a la mateixa nota: vegeu [[Ajuda:Notes i cites]] per a explicacions, 
        si no us en en sortiu. 
   NOTA: Ès important afegir les notes a la llista en l'ordre correcte!
 -->

En lloc de copiar-enganxar aquest text, es pot fer servir: {{subst:Ajudanotes}} (no oblideu la part "subst:", només aleshores la plantilla és substituida pel comentari!).

[edita] Objectius de disseny

Els objectius de disseny darrere aquest sistema fóren:

  • un sistema que funcionés amb el programari actual de Viquipèdia;
  • fer una plantilla curta i fàcil d'utilitzar;
  • eliminar les edicions complexes de renumeracions (en anglès);
  • evitar de destorbar el ritme de lectura del text;
  • mantenir trets interessants de les plantilles "fn/fnb" (plantilles disponibles en la versió anglesa) com ara enllaç de tornada al text des de la nota al peu i simplicitat;
  • mantenir un sistema raonablement accessible[4];
  • proveir una codificació semàntica per tal d'ajudar en millores futures en marcar la informació sobre les fonts utilitzades.

[edita] Estratègia de migració

Existeix un script en Perl disponible per a la conversió automàtica dels enllaços URL numerats d'una pàgina en notes al peu amb aquest sistema. Les referències s'haruien de comprovar igualment, però al menys part de la feina ja està feta.

La migració des de sistemes de notes antics hauria de ser relativament fàcil d'automatitzar. Com a mesura intermitja, els nombres de nota incrustats es poden fer servir com a noms provisionals fins que se'n trobin de millors.

Les plantilles {{fn|<name>}} i {{fnb|<name>}} (disponibles en la versió anglesa) es poden canviar per tal de que es corresponguin amb les plantilles ref i nota. La següent substitució (codi perl no testat)

m/\{\{fnb/ && /s/^\*/\#/ ;

pot proveir de numeració automàtica de les notes al peu.

El següent codi avisa en cas de pàgines que fan servir enllaços sense text:

m,\[[a-z]://\W*\],i && warn "unprotected url in text";

[edita] Com funciona?

Aquesta secció descriu la implementació tècnica basada en les característiques del programari actual.

La plantilla {{ref|<name>}} fa servir els trucs descrits a m:Help:Variable per a crear un enllaç viqui extern de tornada a una secció en la mateixa pàgina (com ara [http://ca.wikipedia.org/wiki/Aquesta_Pàgina.html#nota]). Aquest enllaç extern es numera automàticament mitjançant el sistema de numeració normal per a enllaços externs sense text. L'enllaç es rodeja amb el tag "sup" que li dóna l'aspecte d'una nota al peu i identifica la referència per tal que la nota al peu hi pugui enllaçar (enllaç de tornada).

{{ref|Jefferson}}

esdevé

<span class="reference"><sup id="ref_Jefferson" class="plainlinksneverexpand">
[http://ca.wikipedia.org../../../../articles/n/o/m/Nom_pagina.html.html#endnote_Jefferson]</sup></span>

La plantilla {{nota|<nom>}} és una mica més simple, i bàsicament crea un enllaç intern de tornada a la ubicació de la nota.

# {{note|Jefferson}}

s'expandeix en

# <cite id="endnote_Jefferson" style="font-style:normal;">[[#ref_Jefferson|'''^''']]</cite> 

Els enllaços normals i la numeració de llistes produeix la numeració automàtica de les notes al peu.

[edita] Convertint estils de citació

No s'haurien de convertir estils de citació sense arribar primer a un concens en la pàgina de discussió d'un article.

Un cas d'arbitratge al ArbCom del Decembre va decidir que els següents scripts no poden ser usats per part de cert usuari:

D'igual manera, es pot prohibir als usuaris de "manually convert citation styles on any articles" (convertir manualment estils de citació en qualsevol article).

Es recomana, doncs, que busqueu consens primer abans de convertir estils de citacions.

[edita] Desavantatges i millores futures

  • Els editors s'han d'assegurar que la llista al final de la pàgina manté el mateix ordre que les referències en el text de l'article, o els nombres no quadrarant. És millor, però, que preocupar-se de numerar la llista de notes i les referències.
  • Ens agradaria veure que el programari Mediawiki suporta la generació i/o numeració automàtica de notes. Sembla que Magnus Manske va afegir codi per tal qüestió a Nupedia.
  • Donada la forma en què es numeren els enllaços, alguns editors mantenen que els enllaços externs en línia no es poden fer servir amb combinació amb notes autonumerades, sino que s'han de convertir en notes al peu. Altres editors mantenen que ambdós estils de citació es poden usar al mateix article.
  • Els superíndexs incrementen l'espai entre línies allà on apareixen. Com que les línies sense superíndexs mantenen l'espaiat original, Aquest problema passa sempre amb els superíndexs. Caldria canviar les CSS o fins i tot fer millores en els navegadors o en la visualització de fonts dels sistemes operatius. (S'hauria de presentar com a bug a Bugzilla si no s'ha fet encara.)
  • Alguna gent prefereix tenir notes al costat en lloc de, o a més de notes al peu, especialment si es tracta d'una opció que es pot activar i desactivar a les preferències de Mediawiki. (Es pot convertir una taula en nota lateral amb style="float: right;".)
  • Altra gent prefereix la idea de les notes "hover" o "tooltip", que apareixen al passar el ratolí per sobre del superíndex, (Vegeu la plantilla Hnote.)
  • Bug 2745: Have References text edit window on Edit pages

[edita] Notes

  1. ^  Hi ha altres propostes per a notes al peu. Vegeu també Viquipèdia:Citeu les fonts.
  2. ^ a  b  c  d  Les primeres dues parelles de plantilles es fan servir en aquest article. El lector pot clicar la pestanya "edita" per a veure el codi per als dos parells. Veureu que el primer parell sempre s'utilitza, però per a referències successives a aquesta mateixa nota s'ha d'usar, amb aquest sistema, el segon parell. Les referències després de la primera han d'usar les plantilles {{ref_label}} i {{note_label}}. Cada nota mostra tants enllaços de tornada (^, a, b,...) com referències fetes hi ha.
  3. ^  (El lector pot desplaçar-se d'una nota a l'altra dins de la secció de notes, però cal codificar el desplaçament per a documentar aquest fet de cara al manteniment futur) Vegeu la nota 2c.[2]
  4. ^  Si les notes són molt petites poden ser difícils de llegir per a algunes persones. Vegeu Notes al peu (o al final) a les pàgines Web, Jukka "Yucca" Korpela, 2003-08-22, optingut el 2005-02-19 des de http://www.cs.tut.fi/~jkorpela/www/fn.html
  5. ^  Exemple de numeració no contínua de referències del text amb la plantilla {{ref_label}}. Noteu que només podem escollir el número immediatament següent al número de notes automàticament generats en el text. La llista de notes ha de concordar amb la seqüència de nombres en el text.

[edita] Vegeu també

  • Viquipèdia:Verificabilitat, que és norma d'ús.
  • Viquipèdia:Citeu les fonts, guia d'estil.
  • Cite sources/example style (en anglès), llistat de diversos exemples de tècniques de referència no-numerades amb els estils APA i Harvard.
  • Bibliografia, pàgina en català sobre com donar referències bibliogràfiques.
  • Wikipedia:Template messages/Sources of articles per a un llistat complet de plantilles disoponibles per a cites (en anglès); noteu que algunes d'aquestes plantilles es poden combinar fàcilment amb les notes "footnote3", vegeu Gymnopédie#Notes and References (anglès) per a un exemple.
  • Wikipedia:WikiProject Wikicite] (anglès): Proposta per a usar una base de dades de cites.
  • Altres tipus de notes numerades:
    • Footnote1 (en anglès) mètode alternatiu, força vell; numeració manual, no el feu servir.
    • Footnote2 (en anglès) mètode alternatiu, numeració manual, obsolet, i substituit pel sistema footnote3 (el descrit en aquesta pàgina).
    • El sistema de notes "an/anb", versió alternativa a "ref/nota". El sistema "an/anb" és encara operacional, i actualment és completament idèntic al sistema "ref/note".
    • Footnote4 (en anglès) sistema de numeració manual que permet reutilitzar la mateixa referència diverses vegades al mateix text, però ha esdevingut obsolet al ser incorporat en el present sistema de notes[2].