Nimrud
De Viquipèdia
Nimrud (coneguda com Kalkhu pels assiris, i com Calah o Kalakh a la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin. Està situada junt al riu Tigris, a uns 30 km al sud-est de Mosul en l'actual Irak.
[edita] Història
La ciutat fou fundada pel rei Salmanasar I en el segle XIII aC com un petit centre administratiu sense gran importància, fins que el rei Asurnasirpal II va decidir construir la seva nova capital. La nova ciutat es troba en la vora est del Tigris, de manera que quedava protegida dels atacs dels arameus procedents de l'oest, i al nord del Petit Zab, que la protegia pel sud.
Per a la construcció de la ciutat s'utilizaren milers de treballadors que tingueren que anivellar una extensió de 360 hectàrees, construir una muralla de 7,5 km de llarg i una alçada d'uns 15 metres, i un canal (al que es va anomenar portador de l'abundància) procedent del riu Zab, per a irrigar la planície dels voltants. Segons una cèlebre inscripció del rei trobada a les ruines de la ciutat en 1951 coneguda com a l'estel del banquet, quan finalitzà la construcció l'any 879 aC, se celebrà un banquet que va durar deu dies i al qual assistiren 16.000 habitants, 47.000 convidats, 5.000 convidats extrangers, i 1.500 dignataris de l'estat.
- Als feliços pobles de tots els paisos, així com a les gents de Kalhu, els vaig festejar durant deu dies, i els vaig oferir vi, els vaig banyar, els vaig ungir i els vaig honorar i els vaig enviar de volta a casa plens de pau i alegria.
Salmanasar III, fill d'Asurnasirpal II, va fer construir el que es coneix com a Gran Zigurat ubicat junt al riu Tigris.
La ciutat fou capital d'Assíria fins a l'any 710 aC en el qual Sargon II traslladà la capital a Dur Sharrukin, i els seus successors a Nínive.
Es va mantinder com a una de les principals ciutats asíries fins a l'any 612 aC en el qual va ser completament destruida quan Assíria va caure davant la invasió per part de Babilònia i de Mèdia.
Es va mantenir com una de les principals ciutats assíries fins a l'any 612 aC en el qual va ser completament destruida quan Assíria va caure davant la invasió per part de Babilònia i de Mèdia.
[edita] Arqueologia
Les restes arqueològiques de Nimrud foren excavades per Austen Henry Layard entre 1845 i 1851, qui va identificar erròniament la ciutat como l'antiga Nínive. Les excavacions foren continuades per Max Mallowan entre 1949 i 1957, i per David Oates entre 1958 i 1962.
Layard va extraure una gran quantitat d'escultures de bous alats i relleus que actualment es troben en el Museu Britànic, així com l' obelisc negre de Salmanasar III, un bloc d'alabastre obscur acabat en graons, com un Zigurat en miniatura, amb relleus als costats que commemoren les victòries del rei.
La majoria de les excavacions es realitzaren en l'àrea de la ciutadella, una extensió de 20 hectàrees en l'interior de la ciutat, envoltada per un mur d'un 8 metres d'alçada. S'ha identificat el palau d'Asurnasirpal II o palau del nord-oest per als arqueòlegs, actualment restaurat i convertit en museu amb fins turístics, el palau de Samanasar III i el de Tiglath-Pileser III. Les parets de les habitacions d'aquestos palaus estaven recobertes per relleus realitzats en pedra i pintats de colors, amb els enormes bous o lleons alats amb cap humà situats als costats de les portes d'accés la finalitats dels quals era impressioar als dignataris extrangers amb el poder dels reis d'Assíria.
També s'han identificat temples dedicats als déus Ninurta, Enlil i Nabu.
[edita] Enllaços externs
En anglés:
