Nausica Poblet Heinrich

De Viquipèdia

Aquest article o secció no cita fonts o referències.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

Nausica Poblet Heinrich (Barcelona, 1983), coneguda simplement com a Nausica, fou una pianista i violinista de formació clàssica que adquirí certa rellevància com a solista en els circuits europeus de música clàssica contemporània, sobretot pel seu excepcional virtuosisme i la seva prompta edat, doncs realitzà concerts des dels 8 fins als 18 anys. Actualment ja no es troba en actiu.

[edita] Infància

Nausica va néixer a Barcelona el 27 de gener de 1983, filla d’Anne Heinrich Mercadé, doctora en història de l’art, i de Jordi Poblet Juanpere, metge i cirurgià.

Nascuda casualment el mateix dia que Wolfgang Amadeus Mozart, els seus pares, grans amants de la música, no dubtaren en facilitar-li des de ben petita una adequada educació musical al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou descobert el seu gran talent, primerament davant del piano, però poc després també amb el violí.

[edita] Inicis de la carrera professional

L’any 1991 debutà com a pianista en el seu primer concert amb només 8 anys a la Sala dels Miralls del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, interpretant una selecció d’estudis i nocturnes de Chopin. A aquesta actuació la seguiren moltes altres durant aquell any i el següent, a Barcelona i altres escenaris d’Espanya i Portugal.

Pocs dies abans de fer els 10 anys, al mes de gener de 1993, es traslladà a París amb la seva mare per continuar els seus estudis musicals al “Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París”. Després d’algunes actuacions a la ciutat de París durant l’any següent, al llarg de 1995 realitzà una petita gira per algunes de les ciutats europees més importants (Londres, Berlin, Oslo, Roma, Milà, Niça, Zúrich, Praga, Viena, Barcelona, y París), gairebé sempre acompanyada per la seva mare.

[edita] Consolidació de la trajectòria i canvi de registre

A finals de 1995 s’establirà a Londres com a estudiant del “Royal College of Music” i realitzarà una important quantitat de concerts en aquesta ciutat al llarg de l’any 1996, tots ells amb un gran èxit tant de públic com de crítica, sobretot per les genials interpretacions que feu del "Concert per a piano nº1" de Liszt, i d’alguns dels més coneguts concerts per a piano i orquestra de Mozart.

A finals d’aquell any, a punt de celebrar el seu catorzè aniversari, decideix aparcar el piano i dedicar-se exclusivament al perfeccionament del violí, instrument que mai havia deixat d’estudiar al llarg de la seva vida, tot i que mai l'havia tocat en públic. Poc després admetria que prengué aquesta decisió, en part per la pressió que sentia cada vegada més quan es posava en públic davant del piano, i per altra banda, també per la seva creixent admiració per la figura de la jove violinista renovadora del gènere clàssic, Vanessa Mae.

[edita] Cúspide de la seva carrera

Després d’un temps sense realitzar actuacions, durant el 1998, ja amb 15 anys d’edat, celebrà diversos concerts, ara ja com a violinista, amb la “British Chamber Orchestra”. Durant l’any 1999, ja com a solista d’èxit reconegut, actuà junt amb la “London Philharmonic Orchestra” en diversos escenaris del Regne Unit, tot interpretant diversos Concerts per a violí i orquestra de Mozart.

Al llarg de l’any 2000 s’embarcà en una gira que la portà als teatres i auditoris més importants d’Europa, a part de visitar també algunes ciutats de Canadà, Estats Units i Japó. Acabat l’estiu retornava a Barcelona per establir-s’hi de nou després de molts anys.

[edita] Retirada del món de la música

Sense que ningú s’ho esperés, el 27 de gener de 2001, el mateix dia que celebrava el seu 18è aniversari, Nausica publicava des de Barcelona una escarida nota de premsa a través de la seva representant, on anunciava la seva retirada dels circuits i la seva intenció de no seguir dedicant-se professionalment al món de la música.

La notícia fou agafada amb sorpresa al tractar-se d’una figura excepcional i tota una promesa en el món de la música clàssica contemporània, per la seva escassa edat, el seu virtuosisme, i l’excepcionalitat del fet de que desenvolupés simultàniament a la perfecció la tècnica de dos instruments com el piano i el violí.

[edita] Després de la música

A l’any 2000 inicià a la ciutat de Barcelona els estudis d’Història de l’Art, els quals finalitzà el 2004 a la Universitat de Barcelona, compaginant-los amb la feina de mestra de música en una escola privada de la ciutat.

Des de finals de 2004 ha començat a treballar com a curator per a diversos museus i galeries d’àmbit europeu, sense deixar mai del tot la seva feina com a mestra de música.