Narbo Martius

De Viquipèdia

Narbo Martius fou una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense. Era a la vora de l' Atax (Aude).

Ptolemeu l'esmenta com a ciutat dels volques tectòsages amb el nom de Narbo Colonia, mentre que Estrabó la col·loca al territori dels volques arecòmics dels quals diu que la capital era Nemausus. Els mes probable es que Estrabó tingués raó ja que la ciutat principal dels tectòsages era Tolosa. Mela diu que era una colònia dels ataxins i decumans.

La colònia de Narbo es va establir el 118 aC durant el consolat de Q. Marcius Rex i M. Porcius Cato; fou fundada per L. Licinius Crassus. El nom de Martius que li fou donat té un origen desconegut i el suggeriment de que fou per la Legio Martia xoca en que segurament aquesta no fou formada fins el temps d'August per lo que es mes probable que derivi del nom del cònsol Marcius Rex. Fou el segon establiment romà després de Aquae Sextiae.

A la revolta gala del 52 aC, Narbo fou assetjada per Lucterius però Cèsar va acudir en el seu ajut. Nous colons es van establir a la ciutat en temps de Cèsar. Una part de la legió X Decumana s'hi va establir, i la ciutat es va dir per un temps Decumanorum Colonia. També se l'esmenta algun temps com Julia Paterna. El seu creixement va provocar la decadència de Massàlia.

No queda cap resta romana a la moderna ciutat, que es diu Narbona, excepte al museu local.