N1-L3
De Viquipèdia
El complex espacial lunar N1-L3 va tenir el seu origen en el decret promulgat el 23 de juny de 1960 pel govern de la URSS. Es tractava de la rèplica soviètica del programa Apollo.
[edita] Estructura
El projecte del programa lunar tripulat soviètic es componia sobre dos components: el vector pesat Coet N1 Lv i el sistema per a missions lunars L-3, format per l'orbitador lunar LOK i el mòdul d'allunatge LK. Una típica missió a la Lluna estaria formada per dos cosmonautes, dels quals només en descendiria un. El 3 d'Agost de 1964, un decret del govern soviètic manifestava per primer cop que el projecte principal del vector pesat N1 LV era una exploració lunar a través de missions tripulades.
[edita] Desenvolupament i Història
El desenvolupament del complexe N1-L3 va estar a càrrec de Serguéi Korolev. Desprès de la seva mort el 1966, la seva feina es va seguir duent a terme sota la direcció del seu successor, Vladimir P. Mishin. Els plans originals de principis dels anys '60, preveien un primer allunatge entre 1967 i 1968, però el primer llançament del complexe N1-L3 va tenir lloc el 21 de febrer de 1969, i va acabar amb una explosió desprès de 68,7 segons de vol.
El quart i últim llançament del N1-L3 es va realitzar el novembre de 1972. El coet utilitzat en aquesta ocasió era una versió molt modificada, amb una major capacitat de càrrega, equipat amb més de 13.000 sensors per analitzar el comportament integral del projecte, dotat amb nous sistemes electrònics de control, telemètrics i radials. La ruptura instantània de la bomba de l'oxidant del motor, 7 segons abans de la separació de les etapes I i II, va provocar un incendi i la destrucció del vector.
El gener de 1973, la inversió realitzada en el programa N1-L3 arribava als 3.600 milions de rubles, de les quals, 2.400 milions corresponien al desenvolupament del vector N1 LV.
El següent llançament estava programat per la segona meitat de 1974. El mes de maig d'aquell mateix any, tenint en compte l'experiència acumulada en llançament anteriors, totes les activitats anaven dirigides a garantir la supervivència del coet.
El programa va ser finalment cancel·lat mitjançant un decret governamental el febrer de 1976, per donar pas al desenvolupament del nou sistema Energía-Buran. Tots els costs van ser computats com a pèrdues. Desprès, tant els coets assemblats -dos complets i quatre parcialment assemblats-, com tots els equips associats al programa N1-L3 van ser destruïts. En total, es calcula que van ser gastats 6.000 milions de rubles.
