Núria Albó i Corrons
De Viquipèdia
Núria Albó i Corrons,escriptora, va néixer a la Garriga el 1930.
El 1948 inicia els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona on es llicencia en Pedagogia. Exerceix de professora fins al 1979 que encapçala la candidatura d'esquerres de la Garriga i és elegida alcaldessa d'aquesta població vallesana.
Col·labora a diverses revistes com "Inquietud" i el "9 Nou" de Vic. Com a escriptora s'inicia en el certamen de Cantonigròs on rep el premi de narració pel conte "Perquè veuran Déu".Posteriorment el 1961 publica el llibre de poesies premi Cant espiritual de Cantonigròs,La mà pel front. El 1972 apareix Díptic, poemari en col.laboració amb Maria Àngels Anglada. Compta amb els premis Caravel·la pel llibre de poemes L'encenedor verd (1980) i el Guillem Viladot pel recull de poesia infantil M'ho ha dit el vent (2001).
En narrativa ha conreat sobretot la literatura infantil i juvenil: El fantasma Santiago (1979), Cucut (1981), Mixet (1984), Tanit (1984),Arfa (1988), Gina (1993), Ariadna,(1994) Natàlia(1996), Íngrid (2002)...També ha publicat les novel·les de base històrica: Fes-te repicar (1979) Agapi mou (1980) ,Desencís (1980), Tranquil, Jordi, tranquil(1984) i Quan xiula el tren(1997).
És autora de les versions literàries de les cantates: L'ocell daurat (1967)- música de Frederic Mompou-,En Pere sense por (1972)- música d'Ernest Cervera-, Tirant lo blanc (1977) - música d'Antoni Ros Marbà- i El timbaler del Bruc(1997) - música de Manuel Oltra-. Ha escrit obres d'assaig polític i divulgació com Les dones i la política en col·laboració amb Rosa Martí i Juli Busquets.
