Mongmit
De Viquipèdia
Mongmit es un dels 34 estats shan del estat Shan de Myanmar. Està situat al oest de Hsenwi del nord. Te una superfície d'uns 6000 km2
La comarca de Mohlaing al nord del estat, que avui es part del districte de Bhamo, pertanyia al estat però fou segregada pels britànics el 1888. La comarca de Mogok amb les mines de robis va pertànyer al estat però fou bescanviada el 1607 amb el rei de Birmània per Tagaung. Els estats de Hsipaw, Monglong i Hsum Hsai, i altres cinc estats depengueren del principat fins el 1888 i el principat, tot i que conservat, fou posat del sota l'administració del districte miner (Ruby Mines District) de Birmània del 1892 al 1906.
La població es en part katxin (45%), amb un 20% de Palaungs i un 10% de birmans. La resta son shan.
La capital es Mongmit, una petita ciutat d'uns deu mil habitants. L'estat esta creuat pel riu Shweli.
Els prínceps han estat sovint derrocats per una ètnia oposada. Els birmans primer i els britànics després van col·locar alguns prínceps al tron de fora de la línia dinàstia. La tradició diu que l'estat fou fundat el 1238 pel príncep de Kengtung que va col·locar com a príncep a un fill. Quant aquest va heretar Kengtung va deixar el principat a Sao Kai Hpa que va construir la capital amb unes fortificacions que van durar cinc segles. Els enderrocaments foren freqüents ja en aquest temps. Entre 1837 i 1840 nou prínceps foren col·locats al tron pels birmans i tots foren assassinats o enderrocats per rivals i llavors el rei birmà va donar el tron al príncep hereu de Kengtung però aquest als tres anys va heretar el principat del seu pare i va deixar altra cop el de Mongmit i es van reiniciar les lluites. En els anys següents els prínceps, per governar, van buscar el suport dels katxins. Els britànics van donar el tron el 1887 a Sao Maung de Yawnghe, com a regent amb un comissionat i amb el país administrat des el Ruby Mines District. La policia militar gurkha va intervenir a la regió però tot i així els desordres van persistir i el 1892 els britànics van establir el domini directe com una subdivisió. El infant Sao Khin Maung de la línia de prínceps fou portat a Rangoon per ser educat durant la regència de Maung i el 1906 fou col·locat al tron. El 1923 va entrar a la federació d'estats shan (un any després de que fos constituïda). Va morir el 1936 i el va succeir el seu fill Sao Khun Hkio, que va patir el rebuig d'altres saofas per haver-se casat amb una anglesa. El darrer príncep que va governar va abdicar el 1959 i després fou una de la Repúbliques de la unió d'Estats Shan que constituïren l'Estat Shan, amb vocació de independència, però part de Myanmar.
[edita] Sawpaws de Mongmit
- Maung E Pu (ja havia estat princep vers 1838) 1850 - 1851
- Hkun Te 1851 - 1858
- Haw Kyin 1858 - 1861
- Maung Yo 1862 - ?
- Hkam Mo ? - 1874
- Vacant 1874 - 1886
- Hkam Leng 1886 - 1887
- Sao Maung de Yawnghe, regent 1887-1906
- Sao Khin Maung 1887 - 1936
- Sao Hkun Hkio 1936 - 1959
