Medalla dels Evadits

De Viquipèdia

La Medalla dels Evadits (francès:Médaille des Évadés) és una condecoració francesa, creada el 20 d'agost de 1926 i atorgada a civils i militars, tant francesos com estrangers, presoners de guerra i autors de fugues de presons o camps enemics o reclutats a la força.

Va ser creada per a recompensar als presoners fugits durant la I Guerra Mundial i es va fer retroactiva a la Guerra Franco-Prussiana.

Al 1925, el diputat Marcel Plaisant presentà una proposició de llei destinada a crear una condecoració particular destinada a aquells que s'havien evadit de les presons enemigues. La medalla s'aprovà el 20 d'agost de 1926, i des del decret del 7 d'abril de 1927, també s'atorgà a les poblacions d'Alsàcia-Lorena i dels territoris ocupats.

La seva atribució per a la guerra 1914-1918 va ser sotmesa a una comissió interministerial depenent del ministeri de la guerra, que n'atorgà unes 16.000 acompanyades de la Creu de Guerra 1914-1918 o la Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors.

L'ordenança del 7 de gener de 1944 estengué la seva atribució per les accions i temptatives d'evasió de militars o civils durant la guerra 1939-1945 (se n'atorgaren unes 38.976).

La medalla es retirada si, el receptor, després de la seva evasió, ha estat objecte d'una condemna pel que el codi penal o de justícia militar consideren una crim.

La medalla és considerada com un títol de guerra, i atorga privilegis per a les candidatures de la Legió d'Honor, la Medalla Militar i l'Orde Nacional del Mèrit.

Amb la condecoració s'atorga un diploma al receptor.

[edita] Disseny

Una medalla de bronze de 30mm. Sobre l’anvers apareix l’efígie de la República coronada en fulles de roure i de llorer, envoltada de la llegenda REPUBLIQUE FRANÇAISE. Sobre el revers, una corona de fulles de roure envoltant la inscripció MEDAILLE DES ÉVADES.

Penja d’una cinta de 36mm verda amb 3 ratlles verticals taronges, la central de 6mm d’ample i les laterals de 2mm.