Martí I de Ribagorça
De Viquipèdia
Martí I de Ribagorça o Martí d'Aragó (1525-1581). Comte de Ribagorça (1533-1565) i (1573-1581). IV duc de Vilafermosa (1573-1581).
Fill d'Alfons VII de Ribagorça i d'Ana Sarmiento Ulloa.
En la seva figura es va tornar a unir el comtat de Ribagorça per part del seu pare, i el ducat de Vilafermosa que havia ocupat temporalment en Ferran de Sanseverí d'Aragó, cosí del seu pare.
Va cedir el comtat de Ribagorça al seu fill Joan Alfons I el 1565 però aquest va morir prematurament 8 anys després.
Es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el 1554, els lletrats de la cort de Felip II de Castella declararen l'extinció del feu, però el tribunal del Justícia Major d'Aragó defensà els drets del comte. Arran de la revolta de Benavarri (1578), ajudada secretament per la cort reial, Martí renuncià a favor del seu segon fill Ferran II de Ribagorça.
Va tenir diversos fills:
- Joan Alfons I, comte de Ribagorça (1565-1573).
- Ferran II, últim comte de Ribagorça.
- Francesc I, comte de Ribagorça a l'exili.
| Precedit per: Alfons VII |
Comte de Ribagorça 1a vegada 1533–1565 |
Succeït per: Joan Alfons I |
| Precedit per: Joan Alfons I |
Comte de Ribagorça 2a vegada 1573–1581 |
Succeït per: Ferran II |
| Precedit per: Ferran I |
Duc de Vilafermosa 1573–1581 |
