Marquetalia
De Viquipèdia
Marquetalia és un municipi de Colòmbia, del departament de Caldas.
Té una superfície de 91 km² i és el tercer municipi més petit de Caldas després de Marmato i La Merced. Està al nord-est del departament i comprèn la ciutat de Marquetalia, i les de Pensilvania, La Dorada, Marulanda, Manzanares i Samaná a més de 48 llogarets rurals. Es troba a 15° 18' de latitud nord i 75° 3' de longitud oest. Els seus límits actuals foren establerts el 1970 i deriven del Decret 803/1940. Té al nord els municipis de Samaná i Pensilvania; al sud, el de Fresno-Mariquita (a Tolima); a l'est, el de Victoria; i a l'oest el de Manzanares.
[edita] Història
El 1890 va sorgir el poble amb el nom de San Joaquín de Risaralda. La regió es deia Marquetona i tenia d'altres districtes de més importància com Pueblo Ganchos i Santa Elena. El primer corregidor fou nomenat el 21 de juny de 1901, i el 26 d'abril de 1924 fou elevat a municipi amb el nom de Núñez que va canviar el 1932 a Marquetalia.
[edita] República de Marquetàlia
El 1953 els comunistes expulsats de Sumapaz van retirar-se al sud, i van arribar a la regió de Marquetalia, on s'establí la primera zona alliberada. La seguiren El Pato, Riochiquitos, Guayabero i Sud-oest de Tolima. Milers de pagesos assetjats pels bandolers s'establiren a les zones alliberades i sorgí una administració civil de signe comunista.
Sorgiren discrepàncies teòriques i alguns grups intentaren establir una estratègia guerrillera ofensiva, però fracassaren el Moviment de Obrers, Estudiants i Pagesos (MOEC), el Front Unit d'Acció Revolucionària (FUAR) i el Moviment Vichada, i així el Partit Comunista de Colòmbia va imposar la seva estratègia basada en l'autodefensa i l'exemple de les zones alliberades.
En 1956 liberals i conservadors arriben a un acord de repartiment del poder i es creà el Front Nacional. El nou règim inicià els passos per posar fi a l'experiment comunista i qualificà a les zones alliberades de "Repúbliques Independents", expressió hàbilment elegida per acusar als comunistes de separatisme i tocar l'esperit patriòtic del poble.
El 1960 s'articula el Pla Llaç (Plan Lazo) amb ajuda dels Estats Units, el desenvolupament del qual començà el 1962, però va fracassar a Marquetàlia. En 1964 s'inicià la segona ofensiva contra El Pato. Milers de soldats, després d'àrdua lluita, aconseguiran entrar a les regions dominades pels comunistes. El juny de 1964, els combatents fugits a les muntanyes crearen el anomenat Bloc Sud, que es va establir oficialment el 20 de juliol de 1964 i fou el primer grup guerriller del Partit Comunista a Colòmbia, germen de les Forces Armades revolucionàries de Colòmbia (FARC). El 5 de maig de 1966, la Segona Conferència del Bloc Sud, oficialitzà la conformació de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia.
Per descomptat aquestes pseudo repúbliques no van comptar amb bandera. La bandera més utilitzada ja era llavors la nacional colombiana, però també la bandera roja del PCC que aleshores portava un estel groc i la falç i el martell.
