Marian Colomé
De Viquipèdia
Marian Colomé, poeta i narrador, va néixer a Gavà el 26 d'abril de l'any 1894. Fou un home planer i amable, qualitats que li venien de prosàpia; benaurança que subratllem en honor de l'antic llinatge de Cal Senzill.
Ingressa a l'Escola Pública, regida en aquells anys per un jove mestre de grata recordança, Felip Solé i Olivé, que assolirà un merescut prestigi en les institucions pedagògiques del país.
Marian Colomé visqué una joventut dramàticament dissortada: als 15 anys perd la mare i el germà.
Inicia la seva activitat literària als 21 anys d'edat i a la tribuna d'El Faro del Llobregat, òrgan de la comarca que es publicava a Sant Feliu i del qual era corresponsal el seu condeixeble Pere Olivé. Comparteix els seus estudis amb el treball al camp per a la pròpia família.
Als 24 anys, ingressa a una empresa constructora, que en aquells moments traçava la carretera del Port de Viella, en concepte de pagador dels jornalers. Resideix a Sarroca de Bellera. El mateix any pot ingressar a les oficines de l'empresa tèxtil Caralt-Mir de l'Hospitalet. D'acord amb els companys Miquel Tintoré, Pere Olivé i altres, vers el 1921, funden la primera publicació periòdica apareguda a Gavà: L'Aramprunyà. De la qual són els més assidus col·laboradors, junta amb un jove sacerdot, mossèn Joan Baranera, de grata memòria.
Es casa l'any 1922 amb la senyoreta Comabasosa. La segona època de L'Aramprunyà es clou el 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera.
L'any 1926 ingressa a la Companyia Roca Radiadors, S.A. i pot reincorporar-se així a la vida cultural i social de la seva vila.
L'any 1931 el trobem de conseller de l'Ajuntament de Gavà, junt amb Miquel Tintoré i altres companys, però no abandona la tasca literària, tal com demostren els seus quaderns particulars. El febrer del 1934 reapareix L'Aramprunyà, tercera època, amb el nom de Marian Colomé a la capçalera, com a director del quinzenal.
Es jubila de l'empresa Roca l'any 1959 i el 1969, el jovent de Gavà -a desgrat de les circumstàncies poc propícies- decideix portar a terme un acte públic de reconeixement a Marian Colomé, l'home exemplar, per mitjà d'un gran muntatge escènic.
La trama, que comprenia des de l'any 1894 fins aquells darrers dies de la nostra vila, pretenia ser una biografia de l'escriptor més notable que havia donat, amb el teatre ple de gom a gom.
En el diploma que es lliurà a Marian Colomé en aquella gran diada, podia llegir-se la següent dedicatòria:
«Dipositari de la llavor selecta, n'ha preservat la mena; ha sembrat i avui ha pugut veure granar noves espigues. Les que fruitaran les llavors desitjades per a les grans collites.» Així sia. El mestre Colomé moria al lloc de Gavà el 15 de març de 1979 i tota la vila va desfilar davant el seu fèretre, en senyal de dol.
(Extret del pròleg del llibre Marian Colomé, poeta i narrador, publicat pel Museu de Gavà l'any 1984)
Per acord unànim del Ple de l'Ajuntament de Gavà, celebrat el dia 1 de març de 1984, la Biblioteca Pública del municipi portarà el nom de Marian Colomé. Actualment la biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.
