Maria Victòria Garcia i Gaitero

De Viquipèdia

Maria Victòria Garcia i Gaitero (Burgos 1940) és una mestra d'escola catalana. Va arribar a Barcelona el 1959, després d’haver passat la seva infantesa a Tarragona. Va començar la seva vida laboral com a professora al col·legi Bellafila, al mateix temps que es comprometia en els moviments d’ajuda social al barri de Pequín de Sant Adrià de Besòs. El 1964 s’instal·là a les Corts.

Després d’un període apartada de l’ensenyament, exercí en diverses escoles de Barcelona fins a arribar al CEIP Seat, on ha treballat els últims vint anys i on ha rebut diversos guardons per treballs i projectes educatius, entre ells el Leandre Colomer de la UAB per la Història de Catalunya adaptada als nens i el Projecte Educatiu per a Primària d’Aldees Infantils SOS, del Ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya.

Involucrada en nombrosos projectes feministes, pedagògics i culturals, ha intervingut activament en la vida social de les Corts, on a finals dels vuitanta va promoure l’Associació de Dones del Camp Nou —rebatejada posteriorment com a Associació Elisenda de Montcada— i simultaniejà la seva presidència amb la de l’Associació Dona i Ciutat. És membre del Consell de Dones del Districte, representant de les Corts al Consell de Dones de la Ciutat i membre del Consell de Dones de Catalunya de l’Institut Català de la Dona, càrrecs que l’han portat a intervenir en trobades, congressos i jornades sobre temàtica femenina d’abast català, espanyol i internacional.

La seva feina al districte inclou moltes altres activitats en els àmbits social i cultural, canalitzades a través d’organismes com el Consell de la Gent Gran, el projecte Memòria Històrica, el Club de Lectura o el Banc Solidari. Ha compaginat aquesta intensa labor amb la creació poètica, vocació que l’ha dut també a organitzar recitals poètics i lectures dramatitzades per a grans i petits. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.