Marià II d'Arborea

De Viquipèdia

Marià II d'Arborea fou fill de Pere II d'Arborea i IV de Bas. Va succeir al seu pare com a jutge d'Arborea i com que era menor d'edat va quedar sota tutela del seu parent Guillem de Capraia, fill d'Hug de Capraia, casat amb Bina de Lacon ex dona de Pere I d'Arborea, membre de la família dels comtes de Capraia una branca dels comtes de Prato o Alberti. Guillem de Capraia havia anat feia anys a l'illa amb els seus germans Anselm i Bertold i fou pupil del jutge Pere II d'Arborea que el va designar tutor del fill. Des llavors fou de fet el governant. Va afavorir Pisa i es va unir a aquesta en la guerra contra el jutge Cià de Càller i després de la victòria del 1257 va obtenir un terç del jutjat. El 1255 el Papa Innocenci IV li va reconèixer la seva senyoria a Arborea. Marià II li va haver de reconèixer a Nicolau de Capraia, fill de Guillem, el condomini sobre el jutjat. Guillem va morir després del 1264. No fou fins després d'aquesta data que Marià II va poder governar, primer com a tutor de Nicolau i vers el 1270 el va fer empresonar i el 1274 el va fer matar i va governar com a jutge titular, incloent la part del jutjat de Càller que governava, però que Marià va perdre ràpidament a mans del cosí de Nicolau, Anselm de Capraia; Marià va sol·licitar l'ajut del rei català Pere II (1284) i la va recuperar el 1287, essent Anselm derrotat i mort.

Fou vicari general de l'Església al Logudor (Torres). Va morir entre 1295 i 1297. Es va casar amb una filla d'Andreotto Saraceno Caldera (morta abans del 1293) i en segones noces amb una filla de Güelf de la Gherardesca comte de Donoratico. Va deixar un fill, Joan d'Arborea, i una filla (vivia el 1305) i un fill il·legítim anomenat Barisó que va morir vers 1305.