Marc Juvenci Laterense

De Viquipèdia

Marc Juvenci Laterense (Marcus Juventius Laterensis) fou un magistrat romà descendent per pare i mare de branques consulars. Va servir a la guerra contra Mitridates VI Eupator i pel seu rang va esdevenir candidat a les magistratures.

Fou qüestor en any desconegut, quan va donar uns jocs a Praeneste; després fou proqüestor a Cirene. El 59 aC fou candidat a tribú de la plebs però es va retirar ja que per ser elegit s'havia de comprometre a mantenir les lleis agràries de Juli Cèsar aprovades aquell mateix any. Va esdevenir llavors amic de Ciceró. La seva oposició a Cèsar va provocar que Luci Vetti el denunciés com un dels pretesos conspiradors contra la vida de Gneu Pompeu el 58 aC.

El 55 aC fou candidat a edil curul junt amb Gneu Planci, Aule Ploti i Quint Pedi. Les eleccions es van ajornar i a l'estiu del 54 aC foren elegits Planti i Ploti (o Ploci). Laterense, amb el suport de Luci Cassi Longí, va acusar a Planci del crim de sodalitium (suborn dels tribuns). Ciceró era amic d'acusador i acusat, però Planci quan era qüestor de Macedònia li havia donat allotjament quan fou desterrat i l'havia protegit en un moment en que Ciceró pensava que la seva vida estava en perill, i finalment Ciceró va defensar a aquest, que fou finalment absolt.

Laterense va ser pretor el 51 aC. Després no torna a aparèixer fins el 45 aC que apareix com un dels àugurs. Després fou llegat a l'exèrcit de Marc Emili Lèpid que era governador d'Hispània Citerior i Gàl·lia Narbonense (43 aC). Quan Marc Antoni va aparèixer per la Gàl·lia va intentar que Lèpid confirmés el seu suport al senat, esforços que foren en debades ja que els soldats de Lèpid van obrir les portes del campament a Marc Antoni. Desesperat, Laterense es va suïcidar. El senat li va decretar l'honor de funeral públic i una estàtua.