Mandró (màquina de guerra)

De Viquipèdia

Un mandró era una màquina de guerra de propulsió muscular, que podia ser individual o col·lectiva, semblant al mandró individual, però que en comptes d'un bastó tenia una perxa amb un punt de suport i, a l'extrem contrari de la fona, una corda, que es podia descompondre en unes quantes perquè un home sol, o més d'un, estirassin cap avall a fi de fer el llançament. Aquest mandró funcionava, doncs, com un alçaprem o palanca [1] amb el punt de suport com a fulcre, com els trabucs, però sense contrapès. Era, doncs, una mena de brigola.

Coneixem l'existència d'aquesta arma i que era diferent de l'homònima d'ús individual, per la referència documental a la seva perxa, mot que es refereix sempre a un bastó o pal molt llarg.