Malnoms dels barcelonins
De Viquipèdia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.
Existeixen un seguit de malnoms genèrics dels barcelonins emprats principalment per la gent de comarques amb un caire despectiu o burleta i que sorgeixen de raons històriques, lingüístiques o sociològiques. Els més comuns són, de Can Fanga, pixapí, camacu o quemacu i xava.
Taula de continguts |
[edita] de Can Fanga
El sobrenom de Can Fanga referit a la ciutat de Barcelona i per extensió als seus habitants s'inicia entre les darreries del segle XIX i el principi del XX. En aquella època encara no es coneixia l’asfalt, i el sauló o la sorra eren els únics paviments del carrer i la voravia. Era molt habitual doncs, que en ploure, la ciutat s'enfangués molt i les persones que passejaven s'embrutessin fins al genoll.
Per tal de netejar-se les sabates existien unes peces en forma d'H, anomenats llevafangs, d'uns 20 centímetres d’alçada, fetes de ferro colat, que encara es poden veure en l'entrada d'algunes cases senyorials de Ciutat Vella.
Aquest malnom de la ciutat encara perdura en l'imaginari català i s'ha adoptat per a referir-se als seus habitants com els de Can Fanga.
[edita] Pixapí
Amb l'adopció generalitzada del cotxe en el segon terç del XX a Catalunya, el fenomen de l'estiueig i les escapades de cap de setmana va iniciar una gran afluència de gent de les zones més poblades, com ara la zona metropolitana de Barcelona, cap a d'altres comarques i paratges més rurals. Moltes vegades, la percepció que es tenia o es té d'aquests "invasors" temporals és la de persones que desconeixen la natura i els costums de la pagesia i són per tant subjectes de befa.
El terme pixapins s'aplica en aquest context i es refereix al fet de trobar, bé als boscos, o arbredes propers a una carretera, a individus fent les seves necessitats a l'ombra d'un arbre, i per la gran quantitat de pins que es troben a Catalunya, probablement un arbre d'aquesta espècie.
[edita] Camacu o quemacu
En el subdialecte central barceloní hi ha una expressió d'admiració molt habitual que maco! que exagerant-ne la seva pronúncia es converteix en quelcom semblant a camacu. Els habitants d'altres zones de Catalunya senten les lloances dels barcelonins als seus paisatges, menjars, etc...plenes de "camacus" i l'han adoptat com a malnom dels habitants de la ciutat o de la seva zona metropolitana que estiuejen o passen el cap de setmana en d'altres indrets.
[edita] Xava
Un dels parlars socials barcelonins és el xava. Aquesta apel·lació, per extensió, s'ha aplicat a tots els habitants de la zona de Barcelona, parlin d'aquest mode o no. El xava es caracteritza per la pèrdua de sonoritat de les consonats sonores, l'obertura en a tònica de les vocals neutres i el tancament de les vocals obertes, un fenomen clarament atribuïble a la influència del castellà en la fonètica catalana.
