Maièutica
De Viquipèdia
La maièutica (del grec maieutikos, "llevadora"), és el mètode socràtic de caràcter inductiu, basat en la dialèctica.
La maièutica es basa en la idea que la veritat està latent en la ment humana, i que només cal aconseguir fer-la aflorar, de manera semblant a un naixement (d'aquí el nom). La manera d'aconseguir-ho és interrogant l'interlocutor sobre alguna cosa i després, rebatent aquesta resposta per mitjà de l'establiment de conceptes generals, demostrant-li l'error que hi havia. D'aquesta manera s'arriba a un concepte nou, diferent de l'anterior, el qual era erroni.
[edita] Procés de la maièutica
La maièutica, que es basa en el diàleg, segueix una sèrie de passos per aconseguir fer arribar l'interlocutor a la veritat:
- Es planteja una qüestió que, en el cas de Sòcrates, acostumava a ser del tipus "què és la virtud?", "què śe la ciència?", "en què consisteix la bellesa?"...
- L'interlocutor dóna una resposta, que immediatament serà discutida o rebatuda pel mestre.
- A continuació se segueix una discussió sobre el tema que confón l'interlocutor. Aquest moment de confusió i incomoditat (la apòria) per no veure clar quelcom que abans del diàleg es creia saber perfectament és una condició necessària per aprendre. Sòcrates ho identifica amb els mals de cap que té una dona abans de tenir un fill.
- Després d'aquest moment de confusió, la intenció del mètode maièutic és elevar-se progressivament a definicions cada vegada més generals i precisses de la qüestió que s'investiga (la virtud, la ciència, la bellesa...).
- La discussió conclou quan l'alumne, gràcies a l'ajuda del mestre, consegueix assolir el coneixement precís, universal i estricte de la realitat que s'investiga (tot i que en molts diàlegs de Plató no s'arriba a aquest ideal i la discussió queda oberta i inconclusa, o en epokhé.
La idea bàsica del mètode socràtic d'ensenyament consisteix en que el mestre no inculca a l'alumne el coneixement, ja que refusa considerar la seva ment un lloc buit on s'hi poden introduir diverses veritats; per Sòcrates, és el deixeble qui extreu de si mateix el coneixement. Aquest mètode entra en contraposició amb el dels sofistes: els sofistes feien discursos i a partir d'ells esperaven que els deixebles aprenguessin. Sòcrates, mitjançant el diàleg i un tracte més individualitzat amb el deixeble, l'ajudava a aconseguir per ell mateix el saber.
[edita] Actualment
La maièutica segueix utilitzant-se com a mètode educatiu, de fet és el mètode educatiu per excel·lència si s'entén l'etimologia llatina de la paraula educació: mètode educatiu que funciona fent preguntes a l'alumne perquè aquest arribi ell sol a les conclusions, en aquest sentit, la maièutica és la màxima expressió de l'etimologia del mot "educació" i s'oposa a la instrucció.
El segle XX Jacques Lacan va entendre la psicoanàlisis com un metode maièutic mitjançant el qual l'analista (psicoanalista) té la funció de afavorir l'analitzant (pacient) que considera que és qui és el que en veritat té (inconscientment) el saber d'allò que l'afecta; en aquest cas l'analista ajuda, o més aviat estimula, incita, el pacient perquè pugui fer consciència del què és inconscient.
[edita] Vegeu també
Web dedicada a Sòcrates i al seu mètode: Academia Sócrates: método socrático {es}
