M??tode cooperatiu a l'escola

De Viquip??dia

M??todes cooperatius

Els m??todes d???aprenentatge cooperatiu tenen en com?? la idea de que els alumnes treballen junts per aprendre i s??n responsables no nom??s del seu propi aprenentatge sin?? tamb?? de l???aprenentatge dels altres. Es tracta d???aprendre alguna cosa com a equip. En aquests m??todes es contemplen tres idees fonamentals:

• S???obtenen recompenses grupals, sense cap tipus de competici??. Pot haver-hi uns quants grups que aconsegueixin molt bons resultats, i pot ser que cap grup obtingui recompensa.
• ??s important la responsabilitat individual: l?????xit de l???equip dep??n de l???aprenentatge individual de tots els membres d???aquest. Per aix?? els membres de l???equip s???han d???ensenyar uns als altres i han de comprovar que tots els membres de l???equip podran contestar correctament un q??estionari individual, per exemple o alguna altra prova d???avaluaci??.
• Tots els alumnes tenen igualtat d???oportunitats d?????xit. Quan un alumne millora la seva actuaci?? anterior, contribueix a l?????xit del grup, per la qual cosa tots els alumnes independentment del seu rendiment (alt, baix o mitj??), han d???intentar necess??riament realitzar la seva tasca el millor que puguin i es fa una valoraci?? de l???actuaci?? de tots els components de l???equip. No s???estableixen comparacions entre uns alumnes i uns altres per tal d???obtenir una bona valoraci??, sin?? que es valora la millora de les actuacions de cadasc?? en relaci?? amb les actuacions anteriors. Despr??s es sumem les puntuacions de l???equip.

Descripci?? d???alguns m??todes

Els primers m??todes cooperatius que es van proposar s??n b??sicament aquests quatre:

A l???STAD (Divisions de Rendiment por Equips), de Slavin, 1977:

Els grups es formen amb alumnes de diferent nivell de rendiment, de diferent sexe, de diferent origen ??tnic, quan aix?? ??s possible. Al llarg de tres o cinc classes es fan les diferents activitats: presentaci?? per part del professor de l???activitat a realitzar, feina dels alumnes per equip fent comprovacions i ajudant-se a aprendre, i realitzaci?? de q??estionaris individuals, moment en el qual no es poden ajudar. Se???ls donen puntuacions grupals. Aquest m??tode s???ha utilitzat amb alumnes des de 7 anys i amb universitaris. Tamb?? s???ha fet servir amb qualsevol assignatura. ??s m??s apropiat per ensenyar objectius molt concrets, amb una ??nica resposta possible (c??lculs i aplicacions matem??tiques, activitats ling????stiques mec??niques, treballs de geografia amb mapes i fets i conceptes cient??fics).

TGT (Torneig de Jocs per Equips), de Vries i Slavin, 1978

En lloc de q??estionaris es fan servir torneigs setmanals de matem??tiques. Els alumnes de rendiment baix competeixen amb altres alumnes de rendiment baix. Tant aquests com els alumnes de rendiment alt tenen l???oportunitat de guanyar punts per al seu grup. ??s l???equip qui al final ??s recompensat si obtenen un resultat alt en comparaci?? amb puntuacions anteriors del mateix equip.

TAI (Individualitzaci?? Assistida en Equip, de Slavin, Leavy i Maaen, 1986

Combina l???aprenentatge cooperatiu amb l???ensenyament individualitzat. Est?? dissenyat b??sicament per ensenyar matem??tiques a nins de 8 a 12 anys. Segons el resultat d???un test previ es fan grups de quatre membres amb capacitats mixtes i els membres de l???equip s???ajuden per?? no treballen amb les mateixes unitats. Les recompenses s??n grupals i la possibilitat d?????xit ??s la mateixa per a tots i es treballa tamb?? la responsabilitat individual com als m??todes anteriors. El professor pot ajudar a un membre de cada grup que fa per exemple fraccions i despr??s ajudar a un altre membre de cada un dels mateixos grups per?? per fer decimals. Aquest m??tode utilitza a difer??ncia dels anteriors uns materials educatius espec??fics.

CIRC (Lectura i Redacci?? Cooperativa Integrada), Madden, Stevens i Slavin, 1986.

??s un programa comprensiu per ensenyar a llegir i escriure als cursos elementals superiors. Treballen per equips de lectura formats per parelles d???alumnes de diferents grups de lectura. El professor pot treballar amb un grup de lectura mentre els altres grups treballen per parelles fent activitats participatives de tipus cognitiu. La seq????ncia de treball pot ser: ensenyament impartit pel professor, pr??ctica en equip, pre-avaluaci?? en equip i q??estionari. Queda assegurada tamb?? la igualtat d???oportunitats d?????xit i la recompensa que es pot obtenir ??s grupal.

Qu?? pretenen i qu?? s???ha contrastat amb les investigacions fetes.

No es tracta de resoldre un problema o de fer una fitxa junts, cosa que podrien fer els alumnes m??s h??bils o entrenats o capacitats per aquest tipus de feina i en aquest cas els alumnes amb menys capacitat no serien vists com una ajuda sin?? ben al contrari com un destorb. Es tracta d???aprendre junts, i val la pena dedicar-hi esfor??os per aconseguir que tots els membres de l???equip entenguin els conceptes que es treballen i per tant val la pena explicar conceptes als companys. ??s important remarcar que s???han fet estudis on s???ha comprovat que surten beneficiats els alumnes que donen i reben explicacions detallades (Webb, 1985). Aquests m??todes motiven els alumnes a donar aquestes explicacions i a donar import??ncia al rendiment dels altres. Els m??todes cooperatius no solen tenir efectes negatius sobre el rendiment i ??s evident que s?? afavoreixen la socialitzaci??. S???ha comprovat amb estudis duts a terme que es beneficien en la mateixa mesura tot tipus de nens, ja siguin de rendiment alt, baix o mitj??, respecte a nens de grups control de rendiment alt, baix o mitj??. S???ha detectat repetidament mitjan??ant estudis sobre aprenentatge cooperatiu a l???aula que els nens expressen una major acceptaci?? dels companys de classe en general que als grups control. Aquest fet ??s especialment important quan es tracta de nens de diferents ??tnies. Tamb?? els nens amb defici??ncies tenen una major acceptaci??, estan m??s integrats, a les classes que utilitzen m??todes cooperatius, que als grups control, com demostren diferents investigacions realitzades. S???ha pogut observar per altre banda, que els alumnes de classes que fan servir m??todes cooperatius tenen una major autoestima que els alumnes de classes tradicionals. Aquests sentiments m??s positius sobre si mateixos i les millores en l???autoconcepte dels nens, que han pogut constatar els investigadors venen recolzades per les interaccions que es donen a l???aula entre els alumnes que fa que es sentin acceptats i acceptin els companys, es desmunten estereotips i prejudicis i es perceben a s?? mateixos com m??s efica??os (de fet ho s??n quan treballen junts). A m??s a m??s dels efectes sobre el rendiment, les relacions intergrupals positives, la major acceptaci?? de nens d???integraci?? i l???autoestima s???ha pogut observar una major autonomia personal, i una major quantitat d???hores dedicades al treball escolar i els nens expressen que els agrada l???escola. Per aconseguir que el treball cooperatiu sigui efica??, ??s a dir aconseguir que els estudiants treballin junts i en treguin el m??xim profit a nivell individual i grupal es necessita una bona planificaci?? per part del mestre que ha de comptar amb habilitats i coneixement dels efectes de la din??mica de grup.

La Instrucci?? Complexa i l???educaci?? intercultural.

Hi ha m??s m??todes cooperatius, en concret, La Instrucci?? Complexa (IC), d???Elizabeth Cohen, dissenyats per aules acad??micament heterog??nies, permet que el mestre ensenyi a un molt alt nivell a pesar de la gran difer??ncia entre el grau d???habilitat que presentin els estudiants. Es pot relacionar i de fet a Holanda es va du a terme un projecte SLIM amb l???educaci?? intercultural. ???L???educaci?? intercultural considera les difer??ncies entre els estudiants com un recurs de l???aprenentatge i ... d??na les oportunitats de comunicaci??, cooperaci?? i igualtat en l???acc??s als processos d???aprenentatge, ... (Batelaan & Van Hoof, 1996). El paper del mestre a l???IC , m??tode cooperatiu que expl??citament es troba en els criteris de l???educaci?? intercultural, ??s molt important. Proporciona igualtat d???oportunitats per a participar, utilitza tasques que impliquen m??ltiples habilitats, i est?? constantment tractant amb diferents status (diferents rendiments escolars, origen social, idioma, origen ??tnic) per mitj?? de la retroalimentaci??. Els estudiants tenen diferents papers i responsabilitats que van alternant. Els mestres han d???estimular constantment la participaci?? dels nens amb baix status en la interacci?? grupal. Els alumnes entenen els conceptes que han d???aprendre de forma activa, mitjan??ant la discussi?? i la resoluci?? de problemes en grup, aprenen les habilitats socials i comunicatives necess??ries per a participar en la societat i conviure i exerciten la responsabilitat. Les pr??pies expectatives i les expectatives dels companys o del mestre tenen una considerable influ??ncia en l???aprenentatge. Tamb?? la t?? l???ambient que es crea a l???aula. Es poden utilitzar aquests m??todes per fer investigacions o recerques i poden incorporar l?????s de les noves tecnologies. La idea central de la feina a realitzar pot partir d???un problema ambiental o com a conseq????ncia d???una inquietud expressada per ells, o a partir d???una pel??l??cula, ... en tot cas s??n situacions motivadores i interessants que fan que els estudiants s???impliquin en la feina. El professor fa els grups, heterogenis i va distribuint els diferents papers de forma rotat??ria en cada tasca. Ha de ser molt conscient en cada moment dels processos que es duen a terme, les responsabilitats que es posen de manifest, les ajudes o els recolzaments que s???han de donar, ha de saber gestionar els conflictes que van sorgint, ha d???animar els estudiants que presentin dificultats, ha de presentar materials que centrin o facilitin les tasques i ha d???avaluar tot el proc??s seguit i els aven??os obtinguts.

Bibliografia:

Batelaan (Ed.),1988. Hacia un aula equitativa. Aprendizaje Cooperativo en la Educaci??n de Intercultural de Europa. International Association for Intercultural Education (IAIE), Hilversum. Gobierno de Navarra. Orientaciones para la escolarizaci??n del alumnado inmigrante. Departamento de Educaci??n y Cultura. Mart?? E. Sol?? I. (1997) Conseguir un trabajo en grupo eficaz. Cuadernos de Pedagogia, n. (255. 59-64). Barcelona. Onrubia J. (1997) Escenarios cooperativos. Cuadernos de Pedagogia, n. 255 p (65-70). Barcelona. Repetto, Elvira. La Orientaci??n Intercultural: problemas y perspectivas. UNED.[1] LAVAL, Christian (2005). ??Per qu?? l???escola no ??s una empresa???. A: Debats d???educaci?? (2005: Barcelona) [article en l??nia]. Fundaci?? Jaume Bofill; UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa]. [<http://www.uoc.edu/dt/cat/laval0505.pdf>] SOL??, I. (1997) Reforma y trabajo en grupo, en Cuadernos de Pedagog??a, n?? 255, Bar-celona, Prats, Enric. Inmigraci??n y estilos educativos en la gesti??n de valores.