Lois Diéguez Vázquez
De Viquipèdia
Lois Diéguez Vázquez (Monforte de Lemos, 1944) és un escriptor i polític gallec. Estudià enginyeria topogràfica a Madrid, militant d'Unión do Povo Galego, fou també un dels fundadors i portantveu de l'AN-PG i diputat pel BNPG al Parlament de Galícia a les eleccions autonòmiques de 1981, i en fou expulsat per negar-se a acatar la Constitució Espanyola de 1978. Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega
El seu poema Eu son a voz do pobo, s'aconvertí en una de les cançons emblemàtiques del grup Voces Ceibes.
[edita] Obra
- Albre de espranza, 1966 (poemari)
- Canciós pra un agromar branco e azul, 1968 (poemari)
- A torre de Babel, 1968 (novel·la).
- O tempo sin sañida, 1972 (narrativa)
- Galou Z-28, 1976 (novel·la)
- O ferro dos días, 1982 (poemari)
- A canción do vagamundo, 1986 (novel·la)
- Artusa, 1989 (narrativa infantil)
- Monólogos no espello, 1993 (relats)
- Tres sombras góticas e unha rosa, 1995 (narrativa)
- Henriqueta na galeria, 1997 (narrativa)
- Viaxes ás terras encantadas de Lemos, 1999 (narrativa)
- A casa de Galiaz, 2003 (narrativa)
- O canto do Muecín, 2007 (narrativa)
