Llorenç Rullan Alberti
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Llorenç Rullan Alberti fou un politic local mallorquí de la Vall de Sóller a l'època franquista, coincident amb el desenvelupament turistic a Mallorca i les obres de construcció de la carretera entre Sóller i el Puig Major.
[edita] Biografia
Nascut a Fornalutx el 16 de juliol de 1907 fill de Llorenç Rullan Busquets i Maria Alberti Colom, passà els primers anys d'infantesa a terres de l'antiga Occitània a Libourne (França) on emigraren els seus pares i on nasqué, el seu germà Joan (1914-1996). Retornat a Mallorca la família mor pocs anys després el cap de família encara en la plenitud dels seus trenta-tres anys.
Llorenç Rullan Alberti freqüentarà l'escola unitària de nins del seu poble natal i ingressarà al seminari de Palma. Adonant-se manca de vocació eclesiàstica abandonarà poc després els estudis. Aprendrà l'ofici de fuster i treballarà a l'obrador d'Antoni Canals "Moscatell" a Sóller fins a principis dels anys cinquanta en que, per raons de salut, abandonà l'activitat laboral.
Mori també a Fornalutx el 22 d'abril de 1970 als 62 anys. Casat, el 1940, amb la seva conveïna Maria Bisbal Alberti (*1907) la parella no tengué infants.
[edita] Activitat social i política
Llorenç Rullan Alberti era el sagristà o escolà major de la Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu, el setembre de 1927, quan l'avalot que obligà,abandonar Fornalutx,al rector Mossèn Llorenç Mas Mesquida. El 1930, juntament amb Pere Joan Busquets Arbona i Joan Busquets Alberti, ajudà al Regent Mossèn Antoni Caparó Busquets a establir la Congregació Mariana i en fou el primer president.
Quan l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 triomfà a Mallorca, s'afilià a Falange Española, però acabada la guerra civil en 1941 en deixarà la militància que reprendrà quinze anys més tard.
El 1948 ja era secretari local de la Hermandad de Labradores y Ganaderos.
En 1951 entrarà a formar part de l'Ajuntament en representació del terç sindical i el 1954 el batle Antoni Busquets Bernat el nomena tinent batle. Havent renunciat aquests darrer per motius familiars, el governador civil Plàcido Alvarez-Buylla el nomenarà batle de Fornalutx i cap local del Movimiento,en 1956, a Llorenç Rullan Alberti. En temps de la seva batlia que finií en 1965 es feren les obres de perllongació del carrer Sant Bartomeu que suposaren un millor accés d'entrada a la plaça principal de Fornalutx. També el 1960 es comprarà la finca Sa Rutlana en el camí del Cementeri (avui carrer Joan Alberti Arbona) on s'ubicarà la nova escola unitària de nins del poble.
