[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Llista de mots emprats en la composició de paraules - Viquipèdia

Llista de mots emprats en la composició de paraules

De Viquipèdia

Taula de continguts

[edita] Mots catalans

Taula de mots catalans emprats per a la composició de paraules
paraula ètim significat exemple observacions
a- prep. a bucca abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar;
allunyar, apropar		 forma verbs a partir d'adjectius,
noms i adverbis
adoba- d'adobar adobacadires, adobacalces, adobacamins
afaita- d'afaitar afaitagossos, afaitapagesos, afaitapobres
aferra- d'aferrar aferrapaper, aferra-roques, aferraveles
agafa- d'agafar agafamosques, agafa-sants, agafa-sopes
aguanta- d'aguantar aguantacortina, aguantaespelmes, aguantallibres
-agulla d'agulla contraagulla, guardaagulles, portaagulles
aire- d'aire aire-aire, airecel, aireferir-se, aireferit, aire-terra, enlaire (de en l'aire) altres formes: -aire, -air-; hi ha un sufix homònim -aire; sin.:* aero-
aixafa- d'aixafar aixafa-roques, aixafaterres, aixafaterrossos, xafamànegues altres formes: xafa-
ala- d'ala alabaix, ala-roig, hidroala hidroala és sinònim d'hidròpter; sin.:* ptero-
alça- d'alçar alçacavall, alçacoll, capalçar, sobrealçar altres formes: -alçar
-alemany(a) altalemany, baixalemany sin.:* germano-
alt- d'alt altaveu, altnavarrès, contralt, peralt altres formes: alta-, -alt
avant- llatí ab ante, "abans" anterioritat avantbraç, avantcambra, avantprojecte sin.:* ante-, encara que antesala i avantsala són sinònims
-badoc de badar -badocs enganyabadocs, badabadoc
baix(a)- llatí bassus -baix(a) baixllatí, baixamar, altibaix
-banc germànic bank banc, seient caixabanc
-banda francès bande multibanda
banya- celta bannom banyaalt
barba- llatí barba, "pel de la barba" barba; penjoll (botànica) barbablanc, filabarba
barra- barraample, pal-barra
-barrat de barra quadribarrat en femení dóna -barrada
bat- de batre batifullar, batipal, batavent (de bat a vent), contrabatre altres formes bate-, bati-, -batre
bec- llatí beccus becgròs, becmoll
bell(a)- llatí bellus bellveure, belladona
be- llatí bene bé bededéu, gairebé, malbé sin.:* bene-, bon-, eu-; altres formes: -bé
besa- de besar besaculs, besamans
blanc- del germànic comú blank, "brillant", "blanc" blanc-i-blau, verd-i-blanc sin.:* albi-, leuco-
blau- del germànic blau blau blaugrana, blanc-i-blau la forma -blau en femení dóna -blava; altres formes: -blau
boca- llatí vulgar bucca, "galta", "boca botida" boca bocatort, obreboques Altres formes: -boques; sin.:* buco-, estomato-
-boira antiboira, tocaboires Altres formes: -boires.
bon- llatí bonu bonhome, bonaventura Altres formes: bona-, -bò, -bo. Sin.:* ben-, eu-
-bosc origen incert guardabosc, lligabosc, sotabosc
-bosses de bossa bossa escurabosses, segabosses, tallabosses
-botella bibotella, destapabotelles altres formes: -botelles
-botes de bota bota cordabotes
-botiga rerebotiga
bou- llatí bovis bou bouvaca, ofegabou altres formes: -bou.
-braç llatí brachium avantbraç
brut- del llatí vulgar *bruttus brut -bruta, -bruts barbabrut, tapabruts en femení dóna -bruta en- prep. en empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar;
endarrerir, endinsar		 actua com a-;
davant b, m i p la n s'escriu m

[edita] Mots llatins

Vegeu: Llista de mots llatins emprats en la composició de paraules


[edita] Mots grecs

Per a l'article principal vegeu: Llista de mots grecs emprats en la composició de paraules

Taula de mots grecs i llatins emprats per a la composició de paraules
tema principal ètim significat variant exemple observacions
acro- grec ákron, "cim, punta" situat a dalt, a l'exterm acr- acràndria, acrofòbia, acròpoli
-agog(a) grec agogós, "conductor" que porta colagog, demagog, pedagog
agora- grec agorá, "plaça pública, mercat" espai públic on hi ha molta gent agorafòbia
algo-1 grec álgos dolor alge-, algi-1, algio-; -àlgia algedònic, alginuresi, algofília, algòmetre; encefàlgia com a sufix, indica la part del cos on hi ha dolor
al·lo- grec állos, "altre" emprat per denotar variació, alteració al·l- al·lèrgia, al·lòcton, al·lomorf
amfi- grec amphí a tots dos costats, de dues maneres amfibi, amfibologia, amfiteatre
anemo- grec ánemos vent anemofòbia, anemògraf, anemòmetre sin.:* eoli-
anto- grec ánthos flor antòfag, antofil·le, antogen
antropo- grec ánthropos ésser humà antropologia, antropomorf, antropònim
apo- grec apó apartat de, destacat, independent, mancat de apoastre, apòcope, apoenzim
-arca grec árkho, "ser el primer", "manar" cap, cabdill, governant monarca En algu8ns casos està aparellat amb el morfema -arquia, com per monarca/monarquia
arque- grec árkho, "ser el primer", "manar" cap, cabdill, governant arquebisbat, arquegoni
arqueo- grec arkhaîos antic, primitiu arque- arqueologia, arquencèfal
hetero- grec héteros diferent heter- heterodox, heteromorf, heterosexual ant.:* homo-
hidro- grec hýdor aigua hidroavió, hidroelectricitat, hidroteràpia sin.:* aqua-
homo-1 grec homós el mateix, igual homòfon, homolateral, homosexual sin.:* iso-; ant.:* hetero-
icosa- grec eíkosi vint icosi- icosàedre, icosàgon, icositetràedre
ictio- grec ikhthýs peix ictiofàgia, ictiòleg, ictiosaure
iso- grec ísos el mateix, igual isòbara, isometria, isòtop sin.:* homo-
ornito- grec órnis ocell ornitofauna, ornitologia, ornitorinc sin.:* avi-

[edita] Mots catalans amb aspecte de morfemes grecollatins

Figuren aquí els mots que amb aparença de morfemes no existien en les seues respectives llengües d'origen i són en realitat paraules de formació recent. Solen ser apòcopes (com bici-), formacions noves (com al·lergo-), d'extensions de sentit (com adapto-, aglutino-), majoritàriament són cultismes de poca productivitat, deriven d'un mot català i prenen aspecte de morfema a diferència dels mots catalans que conserven la seua morfologia (compareu besa- —de besar— i adapto —d'adaptar—. Caldria incloure-hi també els mots llatins que, com a primer element del compost, prenen una -o o una -i finals que pròpiament no tenia el llatí, a banda d'altres adaptacions fonètiques (argil·loarenós, algícola, per exemple) (en aquest cas, es recullen en la llista de mots llatins emprats en la composició de paraules).

Taula de mots d'origen divers emprats per a la composició de paraules
tema principal ètim significat variant exemple observacions
abdomino- d'abdomen abdomen abdominàlgia, abdominogenital, abdominoscòpia
abrasi- d'abrasió (llatí abrasio) abrasió abrasímetre
abrupti- d'abrupte (llatí abruptus) abrupte abruptinervi
absorcio- d'absorció (llatí absorptio) absorció absorciòmetre, absorciometria
accelero- d'accelerar (llatí accelerare) acceleració accelerògraf, acceleròmetre
accento- d'accent (llatí accentus) accent accentogen, accentologia
aceti- apòcope d'acètic i acetil acet-, aceto-1 acetaldehid, acetímetre, acetofenona
aceto-2 apòcope d'acetona acetonèmia
acrido- grec akrís, "llagosta" (insecte) + eídos, "forma" relatiu als acrídids acridòfag
acromato- grec akhrómatos sense color acromat- acromatòlisi, acromatòpsia, acromatosi
acromio- grec ákron, "punta" + ómos, "espatlla" acromi (part de l'omòplat) acromi- acromiectomia, acromioclavicular, acromioplàstia
adapto- d'adaptar (llatí adaptare) adaptació [de la retina] adaptometria
-addicció d'addicció (llatí addictio) addicció drogoaddicció, teleaddicció
-addicte d'addicte (llatí addictus) addicte drogoaddicte, teleaddicte en femení dóna
-addicta
aero-2 llatí aer, "aire" navegació aèria aeròdrom, aeroplà, aeroport
agamo- de a-3 i gamo- agàmia agamocàrpia, agamogènesi, agamospèrmia
agito- d'agitar (llat. agitare) agitar agitofàsia, agitografia
aglutino- d'aglutinar (llat. agglutinare, "enganxar, adherir") aglutinació [sanguínia] aglutin- aglutinina, aglutinogen
agrono- apòcope d'agronomia agronomia agronometria
aldo- apòcope d'aldehid ald- aldoàcid, aldol, aldosterona
alfa- grec álpha, primera lletra de l'alfabet grec alfabet alfafonètic, alfanumèric
algo-2 llatí alga alga algi-2 algícola, algòleg, algologia sin.:* fico-
aliado- d'aliat (llatí alligatus, a través del francès allié) referent als aliats aliadòfil
al·lergo- grec állos, "altre" + érgon, "treball" al·lèrgia al·lerg- al·lergen, al·lergogen, al·lergòleg per haplologia al·lergogen esdevé al·lergen
al·lucino- dal·lucinar (llatí hallucinari) al·lucinació al·lucin- al·lucinogen, al·lucinosi
aritmo- grec arithmós, "nombre" càlcul aritmètic aritmògraf
arxivo- d'arxiu (llatí archivum < grec arkheîon "residència dels magistrats", "arxiu") arxiu arxivologia
astigmato- apòcope d'astigmatisme astigmatómetre
auto-2 apòcope d'automòbil automòbil autocine, autoescola
bici- apòcope de bicicleta < llatí bi, "dos" + grec kyklos, "roda" bicicròs, bicitaxi, bicitrineu
bioceno- apòcope de bicenosi < grec bíos i koinós biocenosi biocenòleg
bioritmo- de bioritme bioritme bioritmologia
bono-DFP de bo < llatí bonus títol de crèdit o d'aval bonotaxi, bonobus, bonotren
boro- de bor bor boroglicerina
homo-2 apòcope d'homosexual de l'àmbit de l'homosexualitat homoeròtic, homofòbia

[edita] Mots d'altres llengües o d'origen incert

Taula de mots no grecollatins emprats per a la composició de paraules
tema principal ètim significat variant exemple observacions
alcohol- àrab vulgar al-kuhul alcohol alcoholi-, alcoholo-; -alcohol alcoholèmia, alcoholímetre, alcoholoteràpia; bioalcohol
alumino- anglès aluminium alumini alumin- aluminífer, aluminosi, aluminotèrmia
-americà d'Amèrica americà afroamericà, nord-americà, sud-americà en femení dóna -americana
assirio- d'Assiria Assiri assiriobabilònic, assiriologia
atlanto-1 d'Atlàntida Oceà Atlàntic atlantopacífic És homónim d'atlanto-
atlanto-2 d'Atles [Os] atles atlantooccipital És homónim d'atlanto-
atto- danès atten, "divuit" múltiple de 10-18 attociència
atzuro- probablement de l'àrab *lazurd blau atzuròfil
austro-2 antic alt alemany ôstarrîhhi, avui Österreich, "Regne Oriental", "Austria" austríac austrohongarès És homònim d'austro-1
-avió francés avion < llatí avis avió -avions giroavió, hidroavió, portaavions
-bar1 anglès bar, "barra" bar snack-bar homònim de -bar2 (baro-)
balto- bàltic baltoeslau
bismuto- de l'alemany Wismut a travès del llatí científic bismut(h)um bismut bismutomania
-bol2 DFP anglès ball, "pilota", "baló" basquetbol, corfbol, handbol, futbol/fútbol és homònim de -bol
-brú germ. fràncic *brun bru -bruna carabrú en femeí dóna -bruna
  • * La marca sin. ("sinònim") és emprada per indicar altres morfemes amb significat similar, en alguns casos tenen el mateix significat i el fet de què s’utilitze l’un o l’altre depen dels altres elements que entren en composició, el més freqüent és la coexistència de morfemes creats a partir de mots llatins amb morfemes creats a partir de mots grecs per poder donar un aspecte homogeni al mot resultant. Per exemple en "'dendrologia'" (dendro, "arbre"; logia, "ciència") s'utilitzen dos components d'origen grec enfront a arboricultura (arbori, "arbre"; cultura "cultiu") on ambdós elements són d'origen llatí i en tots dos casos es necessitava un morfema per a arbre que anava a entrar en composició amb morfemes de distint origen.
    Quan es barregen dos o més elements de distinta procedència es parla d'híbrids, com és el cas d'ansiolític i radiografia (prefix llatí + arrel grega), o aconfessional i televisió (prefix grec + arrel llatina).
    En alguns casos hi ha un doblet a causa d'una variant (anxio-, ansio-) o d'una especificació del morfema (aci-, acu-, aciculi- i
    aculeï-).
  • * Els antònims duen la marca ant.
  • DFP incida que està recollit al Diccionari de Formacions de Paraules (vegeu Referències)

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

[edita] Bibliografia

  • M. T. Cabrer, M. Lorente, C. Tebé (editors), Taula de formants cultes - IULA - Universitat Pompeu Fabra - Barcelona - 1997. ISBN: 84-477-0620-6
  • M. T. Cabrer, G. Rigau, Lexicologia i semàntica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1986, ISBN: 8485194-71-3
  • Carles Duarte, Àlex Alsina, Gramàtica històrica del català. III, Curial, Barcelona, 1986, ISBN: 84-7256-273-4
  • Lluïsa Gràcia, "Formació de mots: composició", Joan Solà et alii (dir.), Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries, Barcelona, 2002, p.777-829. ISBN: 84-7596-907-0