Llei de conservació de la massa
De Viquipèdia
La llei de conservació de la massa la va enunciar el químic francès Antoine L. Lavoisier, que és considerat el pare de la química moderna per les seves contribucions en aquest camp. Una de les més importants fou la introducció de la balança de precisió dins del laboratori iniciant la gravimetria. Gràcies a la seva utilització sistemàtica pogué, entre d'altres descobriments, demostrar la llei de conservació de la massa en les reaccions químiques, llei que altres científics com el francès Jean Rey i ell mateix donaven per suposat que es complia:
La massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Lavoisier havia emprat aquesta llei en totes les seves experiències gravimètriques durant molt d'anys sense preocupar-se d'explicitar-lo. Fou l'any 1785 en la “Memòria sobre la dissolució del metalls pels àcids” on formulà per primera vegada la llei de conservació de la massa:
“Res es crea en les operacions de l'art ni en les de la Natura, i pot establir-se com a principi que en tota operació hi ha una quantitat igual de matèria abans i després de l'operació... Sobre aquest principi es fonamenta tot l'art de fer experiments en química.”
També en el seu “Tractat elemental de química” del 1789 el repeteix i a més introdueix les equacions químiques per formular-lo algebraicament:
“Tot l'art de fer experiències en química està fonamentat sobre aquest principi: s'ha de suposar en tots els experiments una vertadera igualtat o equació entre els principis (elements) del cos que s'examina i els que s'obtenen mitjançant l'anàlisi. Així, donat que el most del raïm genera el gas de l'àcid carbònic i alcohol, puc dir que: most del raïm = àcid carbònic + alcohol”
