Lindon

De Viquipèdia

En la ficció de J.R.R. Tolkien, Líndon és la terra al nord oest de la Terra Mitjana que queda entre les Muntanyes Blaves i el Mar. El Golf del Riu Lun la divideix en Forlindon (Líndon Nord) i Harlindon (Líndon Sud)

Lindon és l'únic que queda de l'antic continent de Belèriand que es va enfonsar al final de la Primera Edat. El nom prové d'aleshores: Lindon significa "Terra dels Cantants", i es donà aquest nom al territori d'Ossíriand quan va ser poblada pels Laiquendi.

Després del cataclisma que va suposar l'enfonsament de Belèriand, Lindon veiè notablement reduïda la seva extensió original. Molts dels elfs que havien habitat Belèriand van desplaçar-s'hi, sota el lideratge de Guil-galad. Els nóldor es van establir a Forlindon, i els teleri (síndar i laiquendi) a Harlindon. Junts van construïr Mithlond (Les Rades Grises) al golf, i des d'allí molts elfs navegaren cap a Vàlinor.

Lindon va ser un dels dos regnes dels èldar de la Segona Edat, juntament amb Erègion. Però Erègion fou destruït per Sàuron i Guil-galad va morir al sud al costat d'Eléndil en la Darrera Aliança d'elfs i homes.

Amb la mort de Guil-galad i l'inici de la Tercera Edat, la majoria dels nóldor van marxar cap a Vàlinor, i Lindon es despoblà. Era governada pel síndar Círdan el Navilier, que va continuar construïnt vaixells pels elfs que volien tornar al Regne Benaventurat.