Let It Be
De Viquipèdia
Let It Be, va se l'últim disc llançat pels Beatles com grup, tot i que va ser gravat abans que Abbey Road. Editat a Estats Units, va sortir a la venda el 15 de maig de 1970. Es tracta d'un àlbum controvertit des de la seva concepció: havent deixat de tocar en viu en 1966 per la impossibilitat de plasmar la seva música a l'escenari, Els Beatles pretenien gravar un àlbum per a tocar en un últim concert en viu, potser a un vaixell o a un lloc públic. Per tant, les sessions d'enregistrament del disc (que per aquell temps es deia Get Back, al·ludint al regressar a les arrels rocanroleres del grup) van començar a ser filmades, en 1969, pel cineasta Michael Lindsay-Hogg. Els assajos van ser tibants, amb constants discussions entre els membres, que des de discos anteriors denotaven una convivència cada vegada menor i més hostil.
Una d'aquestes discussions entre Paul McCartney i George Harrison (qui en cert punt de les sessions va abandonar el grup, per a tornar uns dies després) va ser documentada pel cineasta. El grup va treballar en diferents cançons, entre composicions noves i vells clàssics del rock and roll i Harrison, al tornar, va convidar al tecladista Billy Preston, un músic de soul famós per ser part de la All Starr Band de Ringo Starr, en 1989] als assajos, per a minorar el clima tibant, objectiu que es va assolir.
Els Beatles van enfrontar problemes amb el concert en viu, que va ser suspès i canviat de data diverses vegades, encara que mai va ser anunciat al públic. Així que el 30 de gener de 1969 van saltar al terrat de l'edifici de la seva corporació, Apple Corps., situada a l'Av. Twickenham a Londres i van fer un breu concert. Els vianants, que a aquesta hora tornaven d'esmorzar, es van quedar atònits davant la sorpresa del quartet (acompanyat de Preston) tocant a l'aire lliure. Els temes que van tocar son: Don't Let Me Down, Get Back, I've Got a Feeling, Dig a Pony i One After 909, algunes més d'una vegada. Algú va cridar a la policia, què va demanar als músics que baixessin el volum. Tot això va quedar filmat i, juntament amb les sessions d'assaig, Lindsay-Hogg va editar el film Let It Be.
No obstant això, els enregistraments dels assajos van ser enllaunades i oblidades, ja que els Beatles van decidir començar a gravar el seu àlbum Abbey Road. Poc després, John Lennon va decidir que valia la pena rescatar el material i va demanar a Phil Spector que ho produís (era la primera vegada que George Martin, productor de tots els discos del grup, no treballava amb ells). Això sempre va ser mal vist pels altres, sobretot per Paul McCartney, ja que Spector va introduir les seves famoses "barreres de so", orquestracions suaus i veus femenines en certes cançons, perdent una mica el toc de rock and roll que es pretenia a l'inici. L'àlbum es va titular, al final, Let It Be.
Va ser l'última gravació oficial dels Beatles a sortir al mercat. Just en aquests moments s'anunciava la seva separació. Al 2003, McCartney va treure al mercat Let It Be... Naked, que és el mateix àlbum, però lliure de la producció de Spector, que va rebre crítiques dividides: uns van pensar que era necessari preservar el so de rock and roll, uns altres van suposar un exercici oportunista per part del ex-beatle.
[edita] Llista de cançons
- Two Of Us
- Dig a Pony
- Across The Universe
- I Me Mine (*)
- Dig It (**)
- Let It Be
- Maggie Mae (+)
- I've Got A Feeling
- One After 909
- The Long and Winding Road
- For You Blue (*)
- Get Back
Totes les cançons escrites per John Lennon i Paul McCartney; excepte (*) escrita per George Harrison, (**) escrita per Lennon, McCartney, Harrison i Ringo Starr i (+) tradicional, arranjament dels Beatles. Produït per Phil Spector, el 1970.
|
|
| Please Please Me (1963) • With The Beatles (1963) • A Hard Day's Night (1964) • Beatles For Sale (1964) • Help! (1965) • Rubber Soul (1965) • Revolver (1966) • Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967) • Magical Mystery Tour (U.S.-1967/UK-1976) • |
