Leica DMR
De Viquipèdia
La Leica DMR es un conjunt format per una càmera R8 o R9 i un petit suport digital anomenat DMR. El DMR converteix la R8 o la R9 en una càmera hibrida digital i analògica. Es gairebé una càmera experimental, avançada al seu temps.
La Leica DMR proporciona fotografies de gran qualitat, els factors son diversos i radiquen en la singularitat de la màquina. La camera utilitza un sensor de 16 bit per cada canal RGB. Una imatge convencional te 8 bits, es a dir que te 256 tons per a cada color primari RGB. En contrast el DMR proporciona 65536 tons per canal.
8 bits - 256 x 256 x 256 = 16.777.216 colors (càmera convencional) 10 bits - 1024 x 1024 x 1024 = 1.073.741.824 colors 12 bits - 4096 x 4096 x 4096 = 68.719.476.736 colors 16 bits - 65536 x 65536 x 65536 = 281.474.976.710.656 colors (Leica DMR)
El sensor va ser el primer en utilitzar un sistema de micro-lents situades sobre els fotosensors a fi d'augmentar la nitidesa. Una de les altres peculiaritats es la no utilització de filtre anti moaré, una capa que desenfoca per tal d'evitar interferències en el moment de fotografiar escenes que continguin elements repetitius. La no utilització de filtre anti moaré permet obtenir imatges més pures ja que no hi ha interferències però també pot comportar problemes.
Malgrat que te aspectes molt avançats la maquina en si es basa en una càmera de 1990, molt abans de les càmeres digitals. Això comporta que la maquina sigui completament manual i funcioni completament de forma mecànica.
